Un segle d’arqueologia valenciana
1991
Guia didàctica
[page-n-1]
I.
PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-1.
LA CONSERVACiÓ DEL PATRIMONI
ARQUEOLÒGIC
1-2.
EL MÈTODE ARQUEOLÒGIC
1-3.
EL SERVEI D'INVESTIGACIÓ PREHISTÒRICA
1-4.
LES EXCAVACIONS DEL SERVEI
D'INVESTIGACIÓ PREHISTÒRICA
[page-n-2]
1
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTA CIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA CONSERVACiÓ
DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
-------- - ' - -------
-,
"
~ Metròpolis i colònies feoicies.
~ Metròpolis I colònies gregues.
Mapa del Mediterrani durant el s segles VIII al VI a C
La presència en el nostre litoral durant tota l'etapa ibèrica
d'àmfores fenícies, gregues, etru sques, púniques i itàliques reveia la importància del comerç de productes envasats, com el
vi i l'oli, amb tot el món mediterrani. El s ibers practicaven un
comerç d'intercanvi entre les seues matèries primeres, especialment metalls, i productes manufacturats, com teixits, armament i saladu res, a canvi de productes exòtics com les vaixell es de luxe àtiques i helenístiques; objectes d'adornament i
d'higiene personal, com els collars púnics de pasta vitria ; perfums i olis envasats en ungüentaris.
Després de la conquesta romana, l'any 218 a.C., fins al
canvi d'era, l'àrea ibèrica queda sota la in fluència romana, i reflecte ix els nous gustos itàlics, com és la vaixella de taula denominada campaniana, com també en els costums, epigrafia
llatina, urbanisme i institucions,
Kfatera de la PunIa d'OreyI. Vall d'UiKÒ,
I
f
Cap de pasta vitria pUn¡ca. Segle III a.C,
Cavalla, a Albaida
KyIix àtoe de figures roges.
.
Q
[page-n-27]
21
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈ NCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
Els autors clàssics descriuen els ibers com els pobles que
habiten la costa mediterrània peninsular, des d'Andalusia fins
al sud de França, durant els segles VI a 1 a.C. La seua forma
de govern és la monarquia en la qual el rei, o reguIus, voltat
del seu seguici de consellers, guerrers i sacerdots, reina sobre
petits territoris o estats locals. El nom d'algun d'aquests personatges, com també l'àrea que governaven, ha arribat fins a
nosaltres: Culxas, rei de Carmona (Sevilla), arribà a dominar
més de vint-i-quatre ciutats; en l' Edetània el rei Edecó, al voltant de l'any 220 a.C., governa des de la ciutat d'Edeta/Ll íria
un territori ampli defensat per fortins sense que se sàpia el
nom de cap de les aldees o pobles sotmesos a la seua autoritat.
També es coneixen, a través de les fonts clàssiques,
alguns aspectes de la vida dels ibers. Se 'ls cita com a mercenaris en els exèrcits estrangers, se n'elogien les dots bèHiques
i la tàctica de lluita, armats amb escuts, amb falcates i amb javelines i practicant sovint el pillatge.
La figura del guerrer és la més representada en la pintura i
l'estatuària, i la possessió d'un cavall esdevé símbol de prestigi, com ho demostra la presència de frens i guarniments
d'aquest animal formant part de l'aixovar funerari del guerrer di funt.
Genel de bronze armat amb falcata, eaa·
Ira i casc de gran plomall. Baslida de les
Alcuses de Moixent. Segle IV a.C.
Delall de guerrer amb armadura metàHIC8
equipat amb so/iferreum í escut allargat o
scu/um. Tossal de SanI Miquel de llíria.
Segles III-li a.C.
Olbol ~
sobre vas ceràmic. L'Alcúdia d'EI~
Pel que fa a les dones, no exercien poder polític o militar,
encara que nombroses escultures, com les dames d'Elx i de
Guardamar, n'assenyalen la importància social en el camp religiós i en la transmissió del llinatge i el poder. Així, les riques
tombes femenines guarden aixovars de dames d'estatus social
alt pertanyents, sens dubte, a families acabalades de propietaris O comerciants.
En les grans poblacions es concentraven, a més de les
classes dominants i notables, els comerciants, els artesans i
els mercaders, mentre que la població rural es componia bàsi cament de camperols i pastors. No faltaven, entre les classes
inferiors, els presoners de guerra, els esclaus i els seris.
Inaumentaria de guerrer: 1. Casc de bronze. 2. Cao/ra. 3. Falcala. 4. llança. 5.
Cinyell de cuir i fermall de bfonze. 6. Túnica curta. 7. Sandàlies. 8. Rodella pectoral
subjectada amb corretges. 9. Gamberes.
Indumentària de gran dama: 1. SinagOes. 2. Túnica cenyida a la cintura. 3. Vel llarg
que cobreix el cap. 4. Manlell subjecte amb fíbules. 5. Còfia I diadema. 6. Collars i torques. 7. Arracades i ínfules laterals. 8. Babutxes.
Dibuix sobre vas ceràmic. l 'Alcúóia d·EIx.
[page-n-28]
22
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
CIUTATS, ALDEES I FORTINS
Amb la Cultura Ibèrica canvia la configuració de l'hàbitat de
les etapes precedents i l'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ci utats que controlen políticament i econòmica un territori on
s'assenten altres nuclis de població dependents d'aquelles, i de
caràcter preferentment agricola, com les aldees i caserius.
Aquest territori apareix defensat per fortins, disposats en punts
estratègics, que asseguren la vigilància de les fronteres.
La majoria dels poblats, ja estiguen situats en pla o en alts
turons, s'envolten de muralles provistes de torres de guaita,
bastions i portes ben defensades. En altres casos, la mural la,
més que un element defensiu és un simple llenç que tanca
l'espai habi tat. al qual s'adossen els habitatges.
•
•
•
••
~r-_"",·Lr-.:;Lt'rla.:
,.
o
tlCiutat
QAIdee.
_Caseriu.
*Fortin. I tat.les
Poblament al vo«ant oe la ciutat d'EdetaIlllrla durant el. segles IV al II a.e
El PlIig de la Nau a Beoicarló,
Castellet de Bamabé, Ulna.
En l'interior d'aquests, l'urbanisme s'organitza en funció de
la topografia i de l'extensió de l'àrea a construir. Quan l'espai
es ampli i amb poc pendent s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a
Los Vi llares de Caudete de las Fuentes, l'Oral de Sant Fulgenci
o la Seña del Vil lar del Arzobispo. En els poblats, tipu s Sant
Miquel de llíria o la Serreta d'Alco i, situats en vessants amb
un fort pendent, s'utilitza el sistema de terrasses, amb ca rre rons estrets i cases adossades, disposats al llarg de les corbes
de nivell i escalonades. En els assentaments més menuts, caserius i talaies, l'espai tan reduït en condiciona el traçat ; per
això la solució més freqüent és el poblat de carrer central amb
habitatges de dues plantes disposats als dos costats del carrer.
El medi físic imposa no solament els criteris i mòduls urba nístics sinó els mateixos materials de construcció, com la pedra,
la fusta i el fang que s'obtenen a peu d'obra.
;4'
Puntal dels Llops d'Olocau.
I
f
La Bastida de les Alcuses de MoiJtenl.
.
"
[page-n-29]
23
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA VIDA DOMÈSTICA
Les cases ibèriques es co nstrueixen d'atovó sobre basament de pedra, i arrebossades amb morter de terra i un acabat
de calç a vegades policrom. Els sostres, de tendència plana a
manera de terrassa, consistien en una grossa capa de terra
sostinguda per un entrebigat de fustes i canyís. La presència
d'escales de pedra en algunes façanes dels habitatges indica
la utilització d'una primera planta o terrassa habitable. Les entrades estan proveïdes de portes de fusta amb panys per a
claus de ferro, mentre que desconeixem el sistema d'iHuminació i d'airejament, encara que sens dubte hi havia finestres i finestretes en les parets d'atovó.
La 800 •. Villar del An:obispo. Reconstrucció de "habitatge.
La mòlta de cereals es lela manualment amb molins rotatIUs compostos de dos peces circulars. La disposició d'alguns d'aquests molins sobre un alt basament de pedra I envoltat
d'una canal amb sobreei:ddor indica que s'utilitzaven també paf a premsar olives i d'aques-
ta manera obtenir oli.
Claus lbènqoos de ferro, reconstrucció d'un pany Puntal dels Llops d·OIocau. Castellet de
Bemabê de U íria I el Xarpolar de Bèlgida
L'habitatge és l'espai familiar on es fan les activitats múlti·
pies no solament relacionades amb treballs artesanals i de preparació d'aliments, sinó també amb altres aspectes quotidians
de caràcter lúdic, religiós o social. En els grans poblats, com el
de la Bastida de les Alcuses de Moixent o Los Villares de Caudete de las Fuentes, la casa, d'una sola planta, es compartimenta en diverses habitacions: la zona d'estar o espai coHectiu
és l'estança més àmplia i ocupa un lloc preferent. En aquest
espai es disposen àrees destinades als treballs artesanals com
el teixit, filat, cestelleria; racons on s'instaHen, a manera de rebost, J gerres i àmfores d'ús diari; bancs adossats a Jes paes
rets on es coHoca la vaixella, olles i altres efectes domèstics;
finalment, la llar pot trobar-se en el centre de l'habitació o desplaçada. La resta de departaments es destinen a llocs de repòs, magatzems o mòlta dels cereals.
l
Les dones leixien SOÒfe telers veI1icals de fusta ; només se n'hllll conservat els cootrapesos erar'
gila que tensaven l'ordit. OiDuix d'uo vas grec.
En totes les cases ibèriques hi ha un parament domèstic compost per ceràmiques de cuina.
vaixella de tauta: gerres d'emmagatzemamenl. I una gran varietat de recipients de diversos
""".
[page-n-30]
24
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIP UTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
TREBALLS DEL CAMP I OFICIS
L 'agricultura i la ramaderia
L'etapa ibèrica representa un canvi radical en l'explotació
de la terra. Als tradicionals cultius cerealistics de blat, ordi i sè·
gol s'afegeixen els cultius de la vinya i l'olivera i també una inci pient agricultura d'horta i arbres fruiters.
Les eines de camp fabricades en ferro, arades, podalls, corbelles. agullades, fangues, aixols, picoles i rascles, revelen el
desenvolupament que experimentà l'agricultura en relació amb
etapes anteriors i mostren l'elevat nivell tècn ic assolit, amb
unes formes i uns usos que han perdurat fins als nostres dies.
La ramaderia és una component essencial en l'economia
ibera per la producció de carn i l'aprofitament de pells ¡ greixos,
sent el recurs bàsic en les zones muntanyenques, L'estudi de
la fauna recuperada en els poblats valencians mostra un elevat
consum d'ovella i de ramat bov í i, en menor grau, de porcs,
Un exponent clar de la importància de la caça són les escenes naturalistes pintades sobre la ceràmica de Sant Miquel
de L1i ria, on es representen caceres de cérvols, de porcs senglars, ca birols, llops i ocells silvestres i. en menor grau. escenes de pesca.
Escenes de recoUecció ¡ ramMleria. Tossal de Sant Miquel de Lllña.
Escenes de caça I de pesca, Tossal de
La terrisseria
La ceràm ica és un dels elements més característics i definidors de la Cultura Ibèrica. Feta en torn i cuita a altes temperarures en forns especialitzats, com el de Borriol i el del Campello, mostren una gran varietat de formes i qualitats. Abans de la
cocció, els vasos es pinten amb temes decoratius geomètrics,
florals i, a partir del segle II I a.C., amb representacions figurades. Sobre la base dels diversos estils dels artistes, de l'àmbit
geogràfic i de la cronologia. es distingeixen dos estils pictòrics :
el narratiu de Llíria. amb escenes de combat, processons i caceres acompanyades d'inscripcions ibèriques, i l'estil simbòlic
d'Elx/Archena amb representacions d'éssers mitològ ics i deesses alades.
Forn Ibèric de Alcala del JUcar. Albacete
Segle III aC Reconstr!JCC1Ó
Estil Simbòlic d'Elx-Archena
d'Eb. segles 11-1 a.C.
L'Alcúdia
Sant Miquel de Ulna.
Estil narratiu de Llifla-QlI'/a. El Castellar
d'Oliva, segle IU a.C
La metaHúrgia
Els ibers destaquen en el treball del metall i molt especialment en el de les armes. Pels autors clàssics se sap que assoliren un elevat desenvolupament tècnic en la reducció del ferro
i s'elogia la qualitat i flexibilitat de les espases ibèriques. Les
nostres terres no són riques en recursos miners, no obstant
aIxò la presència en els poblats valencians d'escòries de bronze i de ferro procedents de forns i de fargues, la trobada de toveres, masses, matxucadores, pics i gresols testimonien el
treball de mineria, la metaHúrgia del bronze i el forjat del ferro.
L'aparició de joies en els jaciments valencians és escassa,
a excepció dels importants tresors de Xàbia i Xest o l'arracada
de Penyaroja a Ll íria.
(11
~~$!
~. "v==,)
AmIament
ibèric: Falcala. punIes de llança I punyal. Cabezo Lucero, iii ~liIrdamllf del 5egufa.
¡
r
o
[page-n-31]
25
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
EL MÓN RELIGIÓS
(ilI
I
~
Po/nia Hippon. L'Alcúdia d'Elx
La religió dels ibers és politeista, encara que a penes hi ha
informació sobre les seues creences i els seus déus. S'havia
format a partir d'un procés sincrètic entre una relig ió naturalista, d'arrels ancentrals, i les influències mitològiques i rituals
dels pobles colonitzadors.
Un dels aspectes millor coneguts n'és el món funerari. Els
ibers incineren els seus morts sobre una pira o ustrinum, Després de la crema del cos, recullen les cendres, les llaven i les
depositen en un locu/us o forat generalment dins d'una urna.
Juntament amb les restes de l'incinerat, coHoQuen l'aixovar,
compost per peces personals que en reflecte ixen el nivell social com ara armes, ferramentes, fíbules, agulles, grans de collar i d'altres objectes relacionats amb el ritual funerari. recipients, ex-vots, amulets i ofrenes alimentàries, Celebren diverses cerimònies durant les exèquies, així ho documenten els seguicis i les desfilades que hi ha a les escenes pintades de la
ceràmica de Sant Miquel de U iria o el grup de ploramorts i
flaut istes de l'Horta Major d'Alcoi. Jocs funeraris apareixen en
les escultures de l'Alcúdia i Elx i, finalment, hi ha reg istrats testimoniatges de li bacions i banquets a les necròpolis de Cabezo
Lucero o el Molar, a Alacant. Les tombes són sempre anònimes i només després de la conquista romana comencen a utilitzar làpides funeràries com la de Sinarques, a València o els
Vinyets i Canet Roig, a Castelló.
Pebeter de la deessa Tanil, de tMra cuita.
Segles llI-li a.C. Necròpolis de l'Albufere·
ta d-Atacant
Ex-vot de cap masculí de terra CUita. se·
gles 111·11 B.C. Puntal dels Llops, Olocau
Escena de la processó o dansa rrtual. Segles lli-li a_ Tossal de Sant MIQuel, Lliria.
C,
li
II
j
I
I
~.J~: "
Jl~H~lI:
""
I
I I I
I
I
I I
Les tombes poder1 ser torats Sl~ excavats en tena on es coIIoca t urna. com al C.garra·
lero de MurCla : tumuls Quadrats de pedres com els de la necròpolIS de Cabezo lucero. a
Guardamar del Segura : Pllars·estela com el de Mootorle del CIÓ : o monuments tUrrllormes
com el de P020 Moro. a Albacete. el de l'Hor1a MajOr. a AlcoI, I P.no Hermoso. a Oflhuela
L'escultura també permet acostar-se a l'espiritualitat ibèrica,
Animals fantàstics i mitològ ics, com el grifó de l'Alcúd ia d'Elx,
les esfinxs d'Agost i d'Elx, i les sirenes del Corral de Saus de
Moixent, evoquen id ees d'ultratomba ; lleons i bous apareixen
formant part dels monuments funeraris. Quant a les representacions humanes, hi destaquen les figures d'oferents, divinitats
i guerrers com la Dama d'Elx i la de Guardamar del Segura, i
els conjunts escullòrics d'Elx ¡ del Corral de Saus.
L'àrea d'expansió de l'escultura en pedra es redueix al sud de
la província de València i Alacant.
Dametes que formaven part d'un gran
monument Iuf"l8fan. Segle IV a.C. Corral
de Saus de Moixent.
Els llocs de culte en el món ibèric són molt variats, cosa
que dóna idea de la complexitat del seu món religiós. Els grans
santuaris són llocs de pelegrinatge on els fidels depositen les
seues ofrenes, com el de la Serreta d'Alcoi conegut per la gran
quantitat d'ex-vots de terra cuita que s'hi van trobar. Les covessantuari, on hi ha nombrosos reci pients per a libacions, tenen
una gran tradició com a llocs sagrats. Finalment, són recintes
sacres amb altars, betils i nombroses ofrenes, els temples de
la Illeta dels Banyets del Campello, el de l'Escudilla de Zu caina
o el del Tossal de Sant Miquel de U íria.
[page-n-32]
26
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA PRIMERA ESCRIPTURA I LA NUMISMÀTICA
La llengua ibèrica és pre-indoeuropea i s'inscriu dins de la
unitat lingüística mediterrània, cosa que justificaria certes similituds i un parentiu comú amb el bereber, el sard, l'etrusc o el
basc, aquesta última, r única llengua peninsular pre-indoeruopea.
Els signes de l'escriptura ibèrica vénen del Mediterrani
oriental. però acoblats als valors fonètics propis de la llengua
ibèrica, de què resulta, per tant, un alfabet original. El desconeixeme nt de la ll engua ibera impedeix que se 'n puguen tradu ir
textos. encara que es coneixen re laci ons de noms propis, marQues de te rrissers, signes de propietat i comptes administrati us.
Aq uests documents apareixen, a les terres valencianes, es·
crits en tres alfabets distin ts: l'alfabet meridional, que ocupa la
part ori enta l d'Andalusia, les terres d'Albacete, Múrcia ¡ el terri·
tori valen cia de la Contesta ni a: l'alfabet orienta l, que s'estén
per la costa est peninsular, i l' alfabet jònic que es limita a la co·
marca d'Al coi i a part de la costa alacantina.
La foni d'informació més important, la proporcionen els
plom s escrits, gràci es a la gran quantitat de signes que, a vo l·
tes, n'hi ha en les dues cares. Avui dia, s'han documentat 38
ploms entre el s quals les sèries aparegudes a jaciments com la
Serreta. a Alcoi: la Punta d'Orleyl, a la Vall d'Uixò ; Los Villares,
a Caudete de las Fuentes: la Bastida de les Alcuses. a Moixent
o el Pico de los Ajos, a yatova.
Altres textos ibèrics apareixen també en suports de pedra,
ceramica, bronze i os. Hi destaquen l'important conjunt d'i ns·
cripcions sobre pedra de Sagunt i la interessant coHecció de rè·
tols ibèrics sobre la ceram ica del Tossal de Sant Miquel de U i·
ria.
Vas del
Tos~t
de ~t Mtqvel amb nscripcIo Ibèrica Gl.lÒl.la delSdea
Plom del PICO de los A¡os I. escrit per ambdues cares. es actualmenl el plom mes eKlens
aparegui a terres valenCIanes
La utilitzac ió de llegendes ibèriques en les monedes ha es·
tat una de les claus que ha permés la lectura de la llengua ibè·
rica, ja que queden identificats, des del segle XVI, alguns sig·
nes en relacionar·los amb els noms de les ciutats emissores de
monedes.
Encara que l'aparició de les primeres monedes a la peninsula
Ibèrica pot remuntar·se a finals del segle V a.C., a les terres
valencianes, els tallers monetals, com a Arse (Sagunt) i a Saiti
(Xàtiva), encunyen monedes de plata abans de la I1 Guerra PÚ·
nica, esdeveniment que promou que altres centres encunyen
emissions de bronze, com passa amb les seques valencianes
de Kelin i Kifi.
Estela de Sll'larcas.
, ~I..:jt~I~'f'>'nrIH
.".
~
I
r
Vas del Tossal de Sant MIQuel amb inscripcions ibènqoes.
Monedes emeses per la Seca de Saib.
Monedes encunyadM a la Seca d'Atse.
9
[page-n-33]
I.
PATRIMONI ARQUEOLOGIC
1-1.
LA CONSERVACiÓ DEL PATRIMONI
ARQUEOLÒGIC
1-2.
EL MÈTODE ARQUEOLÒGIC
1-3.
EL SERVEI D'INVESTIGACIÓ PREHISTÒRICA
1-4.
LES EXCAVACIONS DEL SERVEI
D'INVESTIGACIÓ PREHISTÒRICA
[page-n-2]
1
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTA CIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA CONSERVACiÓ
DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC
-------- - ' - -------
-,
"
~ Metròpolis i colònies feoicies.
~ Metròpolis I colònies gregues.
Mapa del Mediterrani durant el s segles VIII al VI a C
La presència en el nostre litoral durant tota l'etapa ibèrica
d'àmfores fenícies, gregues, etru sques, púniques i itàliques reveia la importància del comerç de productes envasats, com el
vi i l'oli, amb tot el món mediterrani. El s ibers practicaven un
comerç d'intercanvi entre les seues matèries primeres, especialment metalls, i productes manufacturats, com teixits, armament i saladu res, a canvi de productes exòtics com les vaixell es de luxe àtiques i helenístiques; objectes d'adornament i
d'higiene personal, com els collars púnics de pasta vitria ; perfums i olis envasats en ungüentaris.
Després de la conquesta romana, l'any 218 a.C., fins al
canvi d'era, l'àrea ibèrica queda sota la in fluència romana, i reflecte ix els nous gustos itàlics, com és la vaixella de taula denominada campaniana, com també en els costums, epigrafia
llatina, urbanisme i institucions,
Kfatera de la PunIa d'OreyI. Vall d'UiKÒ,
I
f
Cap de pasta vitria pUn¡ca. Segle III a.C,
Cavalla, a Albaida
KyIix àtoe de figures roges.
.
Q
[page-n-27]
21
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈ NCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
UNA SOCIETAT JERARQUITZADA
Els autors clàssics descriuen els ibers com els pobles que
habiten la costa mediterrània peninsular, des d'Andalusia fins
al sud de França, durant els segles VI a 1 a.C. La seua forma
de govern és la monarquia en la qual el rei, o reguIus, voltat
del seu seguici de consellers, guerrers i sacerdots, reina sobre
petits territoris o estats locals. El nom d'algun d'aquests personatges, com també l'àrea que governaven, ha arribat fins a
nosaltres: Culxas, rei de Carmona (Sevilla), arribà a dominar
més de vint-i-quatre ciutats; en l' Edetània el rei Edecó, al voltant de l'any 220 a.C., governa des de la ciutat d'Edeta/Ll íria
un territori ampli defensat per fortins sense que se sàpia el
nom de cap de les aldees o pobles sotmesos a la seua autoritat.
També es coneixen, a través de les fonts clàssiques,
alguns aspectes de la vida dels ibers. Se 'ls cita com a mercenaris en els exèrcits estrangers, se n'elogien les dots bèHiques
i la tàctica de lluita, armats amb escuts, amb falcates i amb javelines i practicant sovint el pillatge.
La figura del guerrer és la més representada en la pintura i
l'estatuària, i la possessió d'un cavall esdevé símbol de prestigi, com ho demostra la presència de frens i guarniments
d'aquest animal formant part de l'aixovar funerari del guerrer di funt.
Genel de bronze armat amb falcata, eaa·
Ira i casc de gran plomall. Baslida de les
Alcuses de Moixent. Segle IV a.C.
Delall de guerrer amb armadura metàHIC8
equipat amb so/iferreum í escut allargat o
scu/um. Tossal de SanI Miquel de llíria.
Segles III-li a.C.
Olbol ~
sobre vas ceràmic. L'Alcúdia d'EI~
Pel que fa a les dones, no exercien poder polític o militar,
encara que nombroses escultures, com les dames d'Elx i de
Guardamar, n'assenyalen la importància social en el camp religiós i en la transmissió del llinatge i el poder. Així, les riques
tombes femenines guarden aixovars de dames d'estatus social
alt pertanyents, sens dubte, a families acabalades de propietaris O comerciants.
En les grans poblacions es concentraven, a més de les
classes dominants i notables, els comerciants, els artesans i
els mercaders, mentre que la població rural es componia bàsi cament de camperols i pastors. No faltaven, entre les classes
inferiors, els presoners de guerra, els esclaus i els seris.
Inaumentaria de guerrer: 1. Casc de bronze. 2. Cao/ra. 3. Falcala. 4. llança. 5.
Cinyell de cuir i fermall de bfonze. 6. Túnica curta. 7. Sandàlies. 8. Rodella pectoral
subjectada amb corretges. 9. Gamberes.
Indumentària de gran dama: 1. SinagOes. 2. Túnica cenyida a la cintura. 3. Vel llarg
que cobreix el cap. 4. Manlell subjecte amb fíbules. 5. Còfia I diadema. 6. Collars i torques. 7. Arracades i ínfules laterals. 8. Babutxes.
Dibuix sobre vas ceràmic. l 'Alcúóia d·EIx.
[page-n-28]
22
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
CIUTATS, ALDEES I FORTINS
Amb la Cultura Ibèrica canvia la configuració de l'hàbitat de
les etapes precedents i l'estructuració del poblament. Per primera vegada en les nostres terres es pot parlar de verdaderes
ci utats que controlen políticament i econòmica un territori on
s'assenten altres nuclis de població dependents d'aquelles, i de
caràcter preferentment agricola, com les aldees i caserius.
Aquest territori apareix defensat per fortins, disposats en punts
estratègics, que asseguren la vigilància de les fronteres.
La majoria dels poblats, ja estiguen situats en pla o en alts
turons, s'envolten de muralles provistes de torres de guaita,
bastions i portes ben defensades. En altres casos, la mural la,
més que un element defensiu és un simple llenç que tanca
l'espai habi tat. al qual s'adossen els habitatges.
•
•
•
••
~r-_"",·Lr-.:;Lt'rla.:
,.
o
tlCiutat
QAIdee.
_Caseriu.
*Fortin. I tat.les
Poblament al vo«ant oe la ciutat d'EdetaIlllrla durant el. segles IV al II a.e
El PlIig de la Nau a Beoicarló,
Castellet de Bamabé, Ulna.
En l'interior d'aquests, l'urbanisme s'organitza en funció de
la topografia i de l'extensió de l'àrea a construir. Quan l'espai
es ampli i amb poc pendent s'edifiquen grans cases compartimentades que donen accés a amples carrers empedrats com a
Los Vi llares de Caudete de las Fuentes, l'Oral de Sant Fulgenci
o la Seña del Vil lar del Arzobispo. En els poblats, tipu s Sant
Miquel de llíria o la Serreta d'Alco i, situats en vessants amb
un fort pendent, s'utilitza el sistema de terrasses, amb ca rre rons estrets i cases adossades, disposats al llarg de les corbes
de nivell i escalonades. En els assentaments més menuts, caserius i talaies, l'espai tan reduït en condiciona el traçat ; per
això la solució més freqüent és el poblat de carrer central amb
habitatges de dues plantes disposats als dos costats del carrer.
El medi físic imposa no solament els criteris i mòduls urba nístics sinó els mateixos materials de construcció, com la pedra,
la fusta i el fang que s'obtenen a peu d'obra.
;4'
Puntal dels Llops d'Olocau.
I
f
La Bastida de les Alcuses de MoiJtenl.
.
"
[page-n-29]
23
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D' ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA VIDA DOMÈSTICA
Les cases ibèriques es co nstrueixen d'atovó sobre basament de pedra, i arrebossades amb morter de terra i un acabat
de calç a vegades policrom. Els sostres, de tendència plana a
manera de terrassa, consistien en una grossa capa de terra
sostinguda per un entrebigat de fustes i canyís. La presència
d'escales de pedra en algunes façanes dels habitatges indica
la utilització d'una primera planta o terrassa habitable. Les entrades estan proveïdes de portes de fusta amb panys per a
claus de ferro, mentre que desconeixem el sistema d'iHuminació i d'airejament, encara que sens dubte hi havia finestres i finestretes en les parets d'atovó.
La 800 •. Villar del An:obispo. Reconstrucció de "habitatge.
La mòlta de cereals es lela manualment amb molins rotatIUs compostos de dos peces circulars. La disposició d'alguns d'aquests molins sobre un alt basament de pedra I envoltat
d'una canal amb sobreei:ddor indica que s'utilitzaven també paf a premsar olives i d'aques-
ta manera obtenir oli.
Claus lbènqoos de ferro, reconstrucció d'un pany Puntal dels Llops d·OIocau. Castellet de
Bemabê de U íria I el Xarpolar de Bèlgida
L'habitatge és l'espai familiar on es fan les activitats múlti·
pies no solament relacionades amb treballs artesanals i de preparació d'aliments, sinó també amb altres aspectes quotidians
de caràcter lúdic, religiós o social. En els grans poblats, com el
de la Bastida de les Alcuses de Moixent o Los Villares de Caudete de las Fuentes, la casa, d'una sola planta, es compartimenta en diverses habitacions: la zona d'estar o espai coHectiu
és l'estança més àmplia i ocupa un lloc preferent. En aquest
espai es disposen àrees destinades als treballs artesanals com
el teixit, filat, cestelleria; racons on s'instaHen, a manera de rebost, J gerres i àmfores d'ús diari; bancs adossats a Jes paes
rets on es coHoca la vaixella, olles i altres efectes domèstics;
finalment, la llar pot trobar-se en el centre de l'habitació o desplaçada. La resta de departaments es destinen a llocs de repòs, magatzems o mòlta dels cereals.
l
Les dones leixien SOÒfe telers veI1icals de fusta ; només se n'hllll conservat els cootrapesos erar'
gila que tensaven l'ordit. OiDuix d'uo vas grec.
En totes les cases ibèriques hi ha un parament domèstic compost per ceràmiques de cuina.
vaixella de tauta: gerres d'emmagatzemamenl. I una gran varietat de recipients de diversos
""".
[page-n-30]
24
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIP UTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
TREBALLS DEL CAMP I OFICIS
L 'agricultura i la ramaderia
L'etapa ibèrica representa un canvi radical en l'explotació
de la terra. Als tradicionals cultius cerealistics de blat, ordi i sè·
gol s'afegeixen els cultius de la vinya i l'olivera i també una inci pient agricultura d'horta i arbres fruiters.
Les eines de camp fabricades en ferro, arades, podalls, corbelles. agullades, fangues, aixols, picoles i rascles, revelen el
desenvolupament que experimentà l'agricultura en relació amb
etapes anteriors i mostren l'elevat nivell tècn ic assolit, amb
unes formes i uns usos que han perdurat fins als nostres dies.
La ramaderia és una component essencial en l'economia
ibera per la producció de carn i l'aprofitament de pells ¡ greixos,
sent el recurs bàsic en les zones muntanyenques, L'estudi de
la fauna recuperada en els poblats valencians mostra un elevat
consum d'ovella i de ramat bov í i, en menor grau, de porcs,
Un exponent clar de la importància de la caça són les escenes naturalistes pintades sobre la ceràmica de Sant Miquel
de L1i ria, on es representen caceres de cérvols, de porcs senglars, ca birols, llops i ocells silvestres i. en menor grau. escenes de pesca.
Escenes de recoUecció ¡ ramMleria. Tossal de Sant Miquel de Lllña.
Escenes de caça I de pesca, Tossal de
La terrisseria
La ceràm ica és un dels elements més característics i definidors de la Cultura Ibèrica. Feta en torn i cuita a altes temperarures en forns especialitzats, com el de Borriol i el del Campello, mostren una gran varietat de formes i qualitats. Abans de la
cocció, els vasos es pinten amb temes decoratius geomètrics,
florals i, a partir del segle II I a.C., amb representacions figurades. Sobre la base dels diversos estils dels artistes, de l'àmbit
geogràfic i de la cronologia. es distingeixen dos estils pictòrics :
el narratiu de Llíria. amb escenes de combat, processons i caceres acompanyades d'inscripcions ibèriques, i l'estil simbòlic
d'Elx/Archena amb representacions d'éssers mitològ ics i deesses alades.
Forn Ibèric de Alcala del JUcar. Albacete
Segle III aC Reconstr!JCC1Ó
Estil Simbòlic d'Elx-Archena
d'Eb. segles 11-1 a.C.
L'Alcúdia
Sant Miquel de Ulna.
Estil narratiu de Llifla-QlI'/a. El Castellar
d'Oliva, segle IU a.C
La metaHúrgia
Els ibers destaquen en el treball del metall i molt especialment en el de les armes. Pels autors clàssics se sap que assoliren un elevat desenvolupament tècnic en la reducció del ferro
i s'elogia la qualitat i flexibilitat de les espases ibèriques. Les
nostres terres no són riques en recursos miners, no obstant
aIxò la presència en els poblats valencians d'escòries de bronze i de ferro procedents de forns i de fargues, la trobada de toveres, masses, matxucadores, pics i gresols testimonien el
treball de mineria, la metaHúrgia del bronze i el forjat del ferro.
L'aparició de joies en els jaciments valencians és escassa,
a excepció dels importants tresors de Xàbia i Xest o l'arracada
de Penyaroja a Ll íria.
(11
~~$!
~. "v==,)
AmIament
ibèric: Falcala. punIes de llança I punyal. Cabezo Lucero, iii ~liIrdamllf del 5egufa.
¡
r
o
[page-n-31]
25
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
EL MÓN RELIGIÓS
(ilI
I
~
Po/nia Hippon. L'Alcúdia d'Elx
La religió dels ibers és politeista, encara que a penes hi ha
informació sobre les seues creences i els seus déus. S'havia
format a partir d'un procés sincrètic entre una relig ió naturalista, d'arrels ancentrals, i les influències mitològiques i rituals
dels pobles colonitzadors.
Un dels aspectes millor coneguts n'és el món funerari. Els
ibers incineren els seus morts sobre una pira o ustrinum, Després de la crema del cos, recullen les cendres, les llaven i les
depositen en un locu/us o forat generalment dins d'una urna.
Juntament amb les restes de l'incinerat, coHoQuen l'aixovar,
compost per peces personals que en reflecte ixen el nivell social com ara armes, ferramentes, fíbules, agulles, grans de collar i d'altres objectes relacionats amb el ritual funerari. recipients, ex-vots, amulets i ofrenes alimentàries, Celebren diverses cerimònies durant les exèquies, així ho documenten els seguicis i les desfilades que hi ha a les escenes pintades de la
ceràmica de Sant Miquel de U iria o el grup de ploramorts i
flaut istes de l'Horta Major d'Alcoi. Jocs funeraris apareixen en
les escultures de l'Alcúdia i Elx i, finalment, hi ha reg istrats testimoniatges de li bacions i banquets a les necròpolis de Cabezo
Lucero o el Molar, a Alacant. Les tombes són sempre anònimes i només després de la conquista romana comencen a utilitzar làpides funeràries com la de Sinarques, a València o els
Vinyets i Canet Roig, a Castelló.
Pebeter de la deessa Tanil, de tMra cuita.
Segles llI-li a.C. Necròpolis de l'Albufere·
ta d-Atacant
Ex-vot de cap masculí de terra CUita. se·
gles 111·11 B.C. Puntal dels Llops, Olocau
Escena de la processó o dansa rrtual. Segles lli-li a_ Tossal de Sant MIQuel, Lliria.
C,
li
II
j
I
I
~.J~: "
Jl~H~lI:
""
I
I I I
I
I
I I
Les tombes poder1 ser torats Sl~ excavats en tena on es coIIoca t urna. com al C.garra·
lero de MurCla : tumuls Quadrats de pedres com els de la necròpolIS de Cabezo lucero. a
Guardamar del Segura : Pllars·estela com el de Mootorle del CIÓ : o monuments tUrrllormes
com el de P020 Moro. a Albacete. el de l'Hor1a MajOr. a AlcoI, I P.no Hermoso. a Oflhuela
L'escultura també permet acostar-se a l'espiritualitat ibèrica,
Animals fantàstics i mitològ ics, com el grifó de l'Alcúd ia d'Elx,
les esfinxs d'Agost i d'Elx, i les sirenes del Corral de Saus de
Moixent, evoquen id ees d'ultratomba ; lleons i bous apareixen
formant part dels monuments funeraris. Quant a les representacions humanes, hi destaquen les figures d'oferents, divinitats
i guerrers com la Dama d'Elx i la de Guardamar del Segura, i
els conjunts escullòrics d'Elx ¡ del Corral de Saus.
L'àrea d'expansió de l'escultura en pedra es redueix al sud de
la província de València i Alacant.
Dametes que formaven part d'un gran
monument Iuf"l8fan. Segle IV a.C. Corral
de Saus de Moixent.
Els llocs de culte en el món ibèric són molt variats, cosa
que dóna idea de la complexitat del seu món religiós. Els grans
santuaris són llocs de pelegrinatge on els fidels depositen les
seues ofrenes, com el de la Serreta d'Alcoi conegut per la gran
quantitat d'ex-vots de terra cuita que s'hi van trobar. Les covessantuari, on hi ha nombrosos reci pients per a libacions, tenen
una gran tradició com a llocs sagrats. Finalment, són recintes
sacres amb altars, betils i nombroses ofrenes, els temples de
la Illeta dels Banyets del Campello, el de l'Escudilla de Zu caina
o el del Tossal de Sant Miquel de U íria.
[page-n-32]
26
MUSEU DE PREHISTÒRIA
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA
UN SEGLE D'ARQUEOLOGIA VALENCIANA
LA PRIMERA ESCRIPTURA I LA NUMISMÀTICA
La llengua ibèrica és pre-indoeuropea i s'inscriu dins de la
unitat lingüística mediterrània, cosa que justificaria certes similituds i un parentiu comú amb el bereber, el sard, l'etrusc o el
basc, aquesta última, r única llengua peninsular pre-indoeruopea.
Els signes de l'escriptura ibèrica vénen del Mediterrani
oriental. però acoblats als valors fonètics propis de la llengua
ibèrica, de què resulta, per tant, un alfabet original. El desconeixeme nt de la ll engua ibera impedeix que se 'n puguen tradu ir
textos. encara que es coneixen re laci ons de noms propis, marQues de te rrissers, signes de propietat i comptes administrati us.
Aq uests documents apareixen, a les terres valencianes, es·
crits en tres alfabets distin ts: l'alfabet meridional, que ocupa la
part ori enta l d'Andalusia, les terres d'Albacete, Múrcia ¡ el terri·
tori valen cia de la Contesta ni a: l'alfabet orienta l, que s'estén
per la costa est peninsular, i l' alfabet jònic que es limita a la co·
marca d'Al coi i a part de la costa alacantina.
La foni d'informació més important, la proporcionen els
plom s escrits, gràci es a la gran quantitat de signes que, a vo l·
tes, n'hi ha en les dues cares. Avui dia, s'han documentat 38
ploms entre el s quals les sèries aparegudes a jaciments com la
Serreta. a Alcoi: la Punta d'Orleyl, a la Vall d'Uixò ; Los Villares,
a Caudete de las Fuentes: la Bastida de les Alcuses. a Moixent
o el Pico de los Ajos, a yatova.
Altres textos ibèrics apareixen també en suports de pedra,
ceramica, bronze i os. Hi destaquen l'important conjunt d'i ns·
cripcions sobre pedra de Sagunt i la interessant coHecció de rè·
tols ibèrics sobre la ceram ica del Tossal de Sant Miquel de U i·
ria.
Vas del
Tos~t
de ~t Mtqvel amb nscripcIo Ibèrica Gl.lÒl.la delSdea
Plom del PICO de los A¡os I. escrit per ambdues cares. es actualmenl el plom mes eKlens
aparegui a terres valenCIanes
La utilitzac ió de llegendes ibèriques en les monedes ha es·
tat una de les claus que ha permés la lectura de la llengua ibè·
rica, ja que queden identificats, des del segle XVI, alguns sig·
nes en relacionar·los amb els noms de les ciutats emissores de
monedes.
Encara que l'aparició de les primeres monedes a la peninsula
Ibèrica pot remuntar·se a finals del segle V a.C., a les terres
valencianes, els tallers monetals, com a Arse (Sagunt) i a Saiti
(Xàtiva), encunyen monedes de plata abans de la I1 Guerra PÚ·
nica, esdeveniment que promou que altres centres encunyen
emissions de bronze, com passa amb les seques valencianes
de Kelin i Kifi.
Estela de Sll'larcas.
, ~I..:jt~I~'f'>'nrIH
.".
~
I
r
Vas del Tossal de Sant MIQuel amb inscripcions ibènqoes.
Monedes emeses per la Seca de Saib.
Monedes encunyadM a la Seca d'Atse.
9
[page-n-33]
Back to top