Los primeros poblados, del Eneolítico a la Edad del Bronce = Els primers poblats, de l'Eneolític a l'Edat del Bronze
[page-n-1]
LOS PRIMEROS POBLADOS,
DEL ENEOL~TICOA LA EDAD DE BRONCE
Con el desarrollo de la agricultura y
la ganadería, se generaliza la vida
sedentaria. Las comunidades campesinas levantarán sus poblados en las
inmediaciones de las tierras de labor,
mientras que la ocupación de las cuevas perderá importancia, reduciéndose a una frecuentación ocasional, a
refugio de pastores y ganados, y, sobre
todo, a lugar de enterramientos desde
los momentos finales del Neolítico.
Se conoce muy poco de los poblados más antiguos, como Casa de Lara,
de Villena, dadas las dificultades que
entraña su localización en las tierras
bajas, tradicionalmente objeto de profundas transformaciones. Desde finales
del Neolítico, las cabañas se construyen con barro y ramaje; su fragilidad
hace que de ellas sólo queden unos
hoyos excavados en el suelo, o en sus
proximidades algunos agujeros, como
silos, destinados a guardar el fruto de
las cosechas, como en Les Jovades, de
Cocentaina. Y será también, a partir de
estos momentos, en los inicios del 111
milenio a.c., cuando aparecerán las
primeras construcciones con zócalo de
piedra y planta rectangular que vemos
en el poblado de la Ereta del Pedregal,
- - .Nnoarr6.s
. - - -. . -.
.
En la segunda mitad del 111 milenio
a. C., las construcciones de piedra se
generalizan y los pobladoS ofrecen
recintos amurallados tanto en el caso
de los que se asientan en tierras bajas,
la Ereta del Pedregal, como en aquellos otros de lugares elevados, caso del
Puntal sobre la Rambla Castellarda,
de Llíria, y de Les Moreres, de
Crevillent.
Esta ubicación en lugares elevados
será general en los poblados de la
Edad del Bronce del 11 milenio.
Aterrazamientos, gruesas murallas,
adecuación a la topografía de las
cumbres, permiten hablar de un primer urbanismo que, por lo general,
distribuye los departamentos a ambos
lados de una calle. Los muros de piedra y barro son enlucidos con esmero
y soportan las vigas sobre las que
ramas y barro forman el techo. En el
interior de estas habitaciones se disponen hornos, hogares, telares, soportes
y bancos vasares.
Fosses i sitges excavades en el sol de Les
Jovades, Cocentaina. Poblat eneolític del 111
mil.lenni a.c.
Fosas y silos excavados en el suelo de Les
Jooades, Cocentaina. Poblado eneolítico del II!
milenio a.c.
Construccionsd'embancalament en poblats de
I'Edat del Bronze. Muntanya Assolada, Alzira.
Construcciones de aterrazamiento en poblados
de la Edad del Bronce. Muntanya Assolada,
Alzira.
[page-n-2]
ELS PRIMERS POBLATS,
DE L'ENEOLITIC A L'EDAT DEL BRONZE
-.,
Orpesa la Vella,Orpesa. Poblat de I'Edat del
Bronze datat entre 1500-1260 a.c.
Otpesa la Vello, Orpesa. Poblado de la Edad del
Bronce datado entre 1500-1260a.c.
Poblat argtaic. Cabezo Redondo, Villena.
Pblado argárico. Cabezo Redondo, Villeno
Amb el desenvolupament de I'agricultura i la ramaderia, es -~eneralitza
la vida sedentaria. Les comunitats
camperoles alcaran els seus poblats a
la vora de les terres de cultiu, mentre
que l'ocupació de les coves perdra importancia, reduida a una freqüentació
ocasional, a refugi de pastors i de ramats, i, sobretot, a lloc d'enterraments
des dels moments finals del Neolític.
Coneixem molt poc dels poblats més
antics, com ara Casa d e Lara, a
Villena, per les dificultats que representa la seua localització en les
terres baixes que són objecte tradicional de profundes transforrnacions.
Des de finals del Neolític, les cabanes es construeixen arnb fang i brancatge; la fragilitat d'aquestes construccions fa que no hi queden més
que 'lots
en
per la
rodalia alguns forats, corn a sitges,
destinats a ernmagatzernar el fruit de
les collites, corn passa en Les Jovades, a Cocentaina. 1 sera tarnbé, a
partir d'aquests moments, en els inicis del 111 rnil.lenni a.c., quan apa-
reixeran les primeres construccions
amb socol de pedra i planta rectangular que veiem en el poblat de I'Ereta
del Pedregal, a Navarrés.
En la segona meitat del 111 mil.lenni a.c. es generalitzen les construccions de pedra i els poblats ofereixen
recintes emmurallats, tant dels que
hi ha a terres baixes, I'Ereta del
Pedregal, com en aquells altres llocs
elevats, cas de1 Puntal sobre l a
Rambla Castellarda, a Llíria, i de les
Moreres, a Crevillent.
Aquesta situació en llocs elevats
sera general en els poblats de 1'Edat
del Bronze del 11 mil.lenni. Ernbancalaments, muralles gruixudes, adequació a la topografia de les rnuntanyes, permeten parlar d'un urbanisrne
primerenc que, generalrnent, distribueix els departaments a ambdós costats del carrer. Els murs de pedra i
fang són Iluits amb cura i suporten
les bigues sobre les que les branques i
el fang formen el sostre. En I'interior
d'aquestes habitacions hi ha forns,
Ilars, telers, i suports i bancs d'obra.
[page-n-3]
LOS PRIMEROS POBLADOS,
DEL ENEOL~TICOA LA EDAD DE BRONCE
Con el desarrollo de la agricultura y
la ganadería, se generaliza la vida
sedentaria. Las comunidades campesinas levantarán sus poblados en las
inmediaciones de las tierras de labor,
mientras que la ocupación de las cuevas perderá importancia, reduciéndose a una frecuentación ocasional, a
refugio de pastores y ganados, y, sobre
todo, a lugar de enterramientos desde
los momentos finales del Neolítico.
Se conoce muy poco de los poblados más antiguos, como Casa de Lara,
de Villena, dadas las dificultades que
entraña su localización en las tierras
bajas, tradicionalmente objeto de profundas transformaciones. Desde finales
del Neolítico, las cabañas se construyen con barro y ramaje; su fragilidad
hace que de ellas sólo queden unos
hoyos excavados en el suelo, o en sus
proximidades algunos agujeros, como
silos, destinados a guardar el fruto de
las cosechas, como en Les Jovades, de
Cocentaina. Y será también, a partir de
estos momentos, en los inicios del 111
milenio a.c., cuando aparecerán las
primeras construcciones con zócalo de
piedra y planta rectangular que vemos
en el poblado de la Ereta del Pedregal,
- - .Nnoarr6.s
. - - -. . -.
.
En la segunda mitad del 111 milenio
a. C., las construcciones de piedra se
generalizan y los pobladoS ofrecen
recintos amurallados tanto en el caso
de los que se asientan en tierras bajas,
la Ereta del Pedregal, como en aquellos otros de lugares elevados, caso del
Puntal sobre la Rambla Castellarda,
de Llíria, y de Les Moreres, de
Crevillent.
Esta ubicación en lugares elevados
será general en los poblados de la
Edad del Bronce del 11 milenio.
Aterrazamientos, gruesas murallas,
adecuación a la topografía de las
cumbres, permiten hablar de un primer urbanismo que, por lo general,
distribuye los departamentos a ambos
lados de una calle. Los muros de piedra y barro son enlucidos con esmero
y soportan las vigas sobre las que
ramas y barro forman el techo. En el
interior de estas habitaciones se disponen hornos, hogares, telares, soportes
y bancos vasares.
Fosses i sitges excavades en el sol de Les
Jovades, Cocentaina. Poblat eneolític del 111
mil.lenni a.c.
Fosas y silos excavados en el suelo de Les
Jooades, Cocentaina. Poblado eneolítico del II!
milenio a.c.
Construccionsd'embancalament en poblats de
I'Edat del Bronze. Muntanya Assolada, Alzira.
Construcciones de aterrazamiento en poblados
de la Edad del Bronce. Muntanya Assolada,
Alzira.
[page-n-2]
ELS PRIMERS POBLATS,
DE L'ENEOLITIC A L'EDAT DEL BRONZE
-.,
Orpesa la Vella,Orpesa. Poblat de I'Edat del
Bronze datat entre 1500-1260 a.c.
Otpesa la Vello, Orpesa. Poblado de la Edad del
Bronce datado entre 1500-1260a.c.
Poblat argtaic. Cabezo Redondo, Villena.
Pblado argárico. Cabezo Redondo, Villeno
Amb el desenvolupament de I'agricultura i la ramaderia, es -~eneralitza
la vida sedentaria. Les comunitats
camperoles alcaran els seus poblats a
la vora de les terres de cultiu, mentre
que l'ocupació de les coves perdra importancia, reduida a una freqüentació
ocasional, a refugi de pastors i de ramats, i, sobretot, a lloc d'enterraments
des dels moments finals del Neolític.
Coneixem molt poc dels poblats més
antics, com ara Casa d e Lara, a
Villena, per les dificultats que representa la seua localització en les
terres baixes que són objecte tradicional de profundes transforrnacions.
Des de finals del Neolític, les cabanes es construeixen arnb fang i brancatge; la fragilitat d'aquestes construccions fa que no hi queden més
que 'lots
en
per la
rodalia alguns forats, corn a sitges,
destinats a ernmagatzernar el fruit de
les collites, corn passa en Les Jovades, a Cocentaina. 1 sera tarnbé, a
partir d'aquests moments, en els inicis del 111 rnil.lenni a.c., quan apa-
reixeran les primeres construccions
amb socol de pedra i planta rectangular que veiem en el poblat de I'Ereta
del Pedregal, a Navarrés.
En la segona meitat del 111 mil.lenni a.c. es generalitzen les construccions de pedra i els poblats ofereixen
recintes emmurallats, tant dels que
hi ha a terres baixes, I'Ereta del
Pedregal, com en aquells altres llocs
elevats, cas de1 Puntal sobre l a
Rambla Castellarda, a Llíria, i de les
Moreres, a Crevillent.
Aquesta situació en llocs elevats
sera general en els poblats de 1'Edat
del Bronze del 11 mil.lenni. Ernbancalaments, muralles gruixudes, adequació a la topografia de les rnuntanyes, permeten parlar d'un urbanisrne
primerenc que, generalrnent, distribueix els departaments a ambdós costats del carrer. Els murs de pedra i
fang són Iluits amb cura i suporten
les bigues sobre les que les branques i
el fang formen el sostre. En I'interior
d'aquestes habitacions hi ha forns,
Ilars, telers, i suports i bancs d'obra.
[page-n-3]