Menuda Prehistòria, 4- Edat dels metalls
Laura Fortea Cervera
Eva Ripollés Adelantado
2023
Museu de Prehistòria de València , ISBN 978-84-7795-089-9 , 60 p. p.
[page-n-1]
L’APARICIÓ
DELS METALLS
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-2]
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era el mode de vida durant l’Edat
dels Metalls.
• Quines van ser les novetats tecnològiques
del moment.
• Quins són els principals jaciments valencians
d’aquest període.
Et proposem
• Visitar la Lloma de Betxí (Paterna, València).
|3
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-4]
1. Els primers objectes de metall
Els objectes de metall més antics estan fets de coure, són de fa uns 8000 anys i es troben a Europa oriental i
Pròxim Orient. Es varen fabricar mitjançant una nova tecnologia anomenada metal·lúrgia, que consisteix a fondre
els minerals per a extraure els metalls que hi contenen. Aquesta invenció va aparèixer en diverses parts del món
de forma independent, segurament gràcies a l’experiència adquirida en l’ús del foc, per la cocció dels recipients
de ceràmica, i per haver experimentat amb pedres com la malaquita, un carbonat de coure de color verd que es
va utilitzar per a elaborar objectes d’adornament.
4|
Paleolític
300.000 anys
[page-n-5]
|5
INICI DE LA METAL·LÚRGIA A
EUROPA I PRÒXIM ORIENT
Fa uns 8000 anys
Fa uns 6000 anys
Neolític
6000 anys
Edat dels Metalls
Eneolític E. Bronze
5000 anys 4000 anys
Cultura
Ibèrica
600 anys
Cultura
Romana
238 aC
Present
[page-n-6]
1
A la península ibèrica, els primers objectes metàl·lics tenen uns 6000 anys i es localitzen en jaciments del sud. Però
va ser un poc més tard, fa uns 5000 anys quan comerciants
d’aquesta zona portaren boletes de metall als poblats de
l’actual territori valencià, per a fondre-les allí i convertir-les
en diferents objectes.
2
3
4
6
7
5
8
Amb aquesta nova tecnologia es dóna pas a l’Edat dels Metalls,
que inclou una etapa inicial anomenada Edat del Coure, Eneolític o
Calcolític i altra posterior coneguda com a Edat del Bronze.
9
6|
10
11
12
13
14
Principals jaciments valencians de l’Edat dels Metalls
al Museu de Prehistòria:
1
15
2
16
17
18
3
4
5
6
7
8
9
Ereta del Castellar (Vilafranca)
Castillarejo de los Moros (Andilla)
Puntal de Cambra (Villar del Arzobispo)
La Atalayuela (Losa del Obispo)
Els Germanells (Rafelbunyol)
Rambla Castellarda (Llíria)
Cova de Rocafort (Rocafort)
Lloma de Betxí (Paterna)
Muntanyeta de Cabrera (Torrent)
10
11
12
13
14
15
16
17
18
Sima de la Pedrera (Benicull)
Muntanya Assolada (Alzira)
Cova dels Gats (Alzira)
Cova de les Aranyes (Alzira)
Ereta del Pedregal (Navarrés)
L’Arbocer (Font de la Figuera)
Mola Alta de Serelles (Alcoi)
Mas de Menente (Alcoi)
Cova de la Pastora (Alcoi)
[page-n-7]
Puntes
Il·lustració:
Ángel Sánchez
Destrals
|7
[page-n-8]
2. MODE DE VIDA
En l’Edat dels Metalls es van produir importants canvis socials, els
grups humans s’organitzaren de forma cada vegada més complexa i
ocuparen intensament el territori. La gran quantitat d’assentaments
que es coneixen són prova de l’augment de població que va tindre lloc
durant aquest període.
A més, sorgiren personatges importants o elits socials que acumularen poder i el manifestaren mitjançant l’ús d’objectes exòtics, i també
especialistes en diversos oficis, com ara comerciants i aquells que elaboraven objectes de metall.
8|
Els poblats dels inicis de l’Edat dels Metalls, o Eneolític se situaven
en el pla, pròxims a corrents d’aigua, com és el cas de l’Ereta del Pedregal (Navarrés), i també en la part superior de les muntanyes, com
la Rambla Castellarda (Llíria). Eren assentaments més menuts que els
del Neolític, amb cabanyes de forma ovalada fetes de fusta i fang amb
sòcols de pedra.
En canvi, durant l’Edat del Bronze es generalitzaren els poblats en altura, per la qual cosa s’hagueren de fer importants treballs per a condicionar l’escàs espai disponible i crear murs d’abancalament, carrers,
cases, cisternes, rampes i camins d’accés. Alguns dels poblats d’aquest
període en el nostre territori serien la Muntanyeta de Cabrera (Torrent), la Muntanya Assolada (Alzira) o la Lloma de Betxí (Paterna).
[page-n-9]
|9
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-10]
Sostre de fang amb
elements vegetals
Bigues i pals de subjecció
fets de fusta
Mur de pedra
Lluït
10 |
Roca
Mur
d’abancalament
Reblit
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-11]
Les vivendes eren rectangulars, amb murs de pedra i fang que es cobrien amb una capa fina de lluït i sostres fets
amb troncs, sobre els quals es posava una coberta vegetal que tapaven amb fang per a evitar l’entrada d’aigua.
L’espai interior estava dividit per murets i altres construccions que separaven les diverses activitats: mòlta de cereals, cocció dels aliments, emmagatzematge o altres treballs com el teixit fet amb diferents fibres vegetals i llana.
| 11
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-12]
La subsistència durant l’Edat dels Metalls continuà centrada en l’agricultura i la ramaderia. La diversificació i
rotació de conreus, bàsicament cereals i lleguminoses, com també la incorporació de novetats tecnològiques,
com l’ús d’adobs animals i del forcat, va permetre explotar les terres menys fèrtils que envoltaven els poblats.
La ramaderia va guanyar protagonisme, fonamentalment la cria d’ovelles i cabres. Aquests animals, a més de carn,
subministraven productes com la llet per a la fabricació de formatges, la llana per a fer teixits o el fem per a
adobar els camps. També tenien porcs, però en menor quantitat, i bous que van servir per a treballar la terra, ja
que posseïen la força necessària per a tirar dels forcats.
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-13]
La cacera va continuar sent una activitat important, tal com ho evidencien les restes d’animals salvatges i la important quantitat de puntes de
fletxa que es troben en les excavacions d’aquests poblats. Així s’abastien
de carn, pells, ossos i banyes per a la fabricació de diferents objectes.
En els boscos pròxims als poblats es recol·lectaven fruits silvestres com
bellotes, olives i cireres, que constituïen un bon complement a la dieta;
plantes que ajudaven a curar malalties i també aconseguien llenya i matèries primeres per a la construcció i l’elaboració d’utensilis.
| 13
Il·lustració:
Francisco Chiner
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-14]
3. Tecnologia
La novetat tecnològica més destacada d’aquesta època va ser l’aparició dels objectes de metall. No obstant això,
l’escassesa de mineral de coure a les nostres terres farà que ací el procés de metal·lúrgia se centre en la fosa de
metall, que arribava ja preparat als poblats, i en el reciclatge de peces trencades o que no s’usaven.
Durant l’Eneolític, el coure natiu es treballava primer en fred amb la tècnica del martellejat i després mitjançant
la fosa amb motles. Els objectes de bronze, metall que resulta de l’aliatge del coure amb l’estany, sols apareixen
al final de l’Edat del Bronze.
14 |
[page-n-15]
EL TREBALL DE METAL·LÚRGIA
El treball de metal·lúrgia, requeria un correcte domini del foc, amb temperatures al
voltant dels 1.000 graus. Consta de vàries fases:
Fase 1. Obtenció del mineral.
Extraure el mineral de
les mines amb pics i maces
d’os i pedra.
Il·lustracions:
Francisco Chiner
Fase 2. Transformació del mineral.
Fondre els minerals en forns per a
obtindre boletes metàl·liques.
Fase 4. Fabricació d’objectes.
Abocar el metall fos dins d’un
motle de pedra o argila cuita.
Fase 3. Fosa del metall.
Fondre les boletes
metàl·liques en un cresol.
Fase 5. Extracció.
Una vegada refredat, traure
l’objecte del motle i polir la peça.
| 15
[page-n-16]
Els objectes de metall oferien un triple avantatge respecte als de pedra i os: es feien en sèrie, és a dir, que d’un
mateix motle es podien traure tantes peces iguals com volgueren; eren més resistents; i, per últim, si es trencaven es podien reciclar, fonent-los per a fer altres de nous.
Amb aquesta innovadora tecnologia s’elaboraren ferramentes i armes com punxons, cisells, destrals, serres, punyals i puntes de fletxa. També es feren joies de coure, bronze, or i plata com ara anells, arracades, braçalets i
diademes.
Com que el metall era escàs i molt valuós, gran part de l’aixovar domèstic d’aquests grups humans continuà fentse de pedra, fusta i os. Braçalets d’arquer, destrals i martells de pedra polida, molins de mà, falçs de sílex i punxons
d’os són alguns dels objectes més habituals.
16 |
Molí
Punxons
Falç
Destral
Braçalet
d’arquer
[page-n-17]
Altres materials preuats van ser l’ivori, l’ambre i la variscita, que s’utilitzaren per a la fabricació d’objectes
d’adornament i permeteren a les elits socials mostrar el seu poder. Aquestes mercaderies arribaven gràcies a
l’existència de xarxes de comerç i d’intercanvi a llarga distància.
Els recipients de ceràmica continuaren fent-se a mà, normalment sense
cap decoració. Els més característics són les gerres, formatgeres, cassoles,
olles, bols i vasos carenats, que cobrien les funcions bàsiques d’emmagatzematge, transformació, cocció i consum dels aliments. També es feien en argila
fusaioles i peses de teler, objectes destinats a les tasques del filat i teixit del
lli i la llana.
| 17
[page-n-18]
4. Art i creences
Les pràctiques funeràries i l’art són algunes de les evidències que ens acosten al món espiritual de les comunitats
de l’Edat dels Metalls. Al territori valencià, els canvis socials que es produïren en aquests moments van ser molt
importants, tal com ho indica la complexitat dels poblats i els rituals d’enterrament.
18 |
A inicis de l’Edat dels Metalls, els soterraments es localitzen en coves o en l’interior dels assentaments, ja que ací
no es construïren monuments megalítics, tan característics d’altres zones de la península i Europa. Les coves pròximes als poblats s’utilitzaren durant un llarg període de temps per a soterrar els personatges més destacats de
la comunitat, sempre acompanyats del seu aixovar funerari. En alguns casos, els cranis tenen un forat o trepanació
feta amb un trepant de sílex, que s’interpreta com a part d’un ritual la finalitat del qual es desconeix. Aquests
espais s’anomenen coves d’enterrament col·lectiu, per l’important nombre de persones
allí dipositades que potser tindrien un lligam social o familiar, com a la Cova de
la Pastora (Alcoi). Dins dels poblats, els soterraments es feien en una fossa o
aprofiten antigues sitges i contenen una o dues persones, habitualment
acompanyades d’ofrenes i objectes personals.
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-19]
| 19
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-20]
Celles
Ulls
Decoració
amb triangles
Ulls
20 |
Decoració
amb triangles
Ídol Oculat
Ereta del Pedregal.
Navarrés
[page-n-21]
Durant l’Edat del Bronze, les tombes solien ser individuals o dobles, en fosses construïdes dins dels
poblats i generalment no portaven aixovar. Aquest canvi en el ritual funerari ens parla d’una organització social diferent, ara més centrada en l’individu o el nucli familiar i, tal volta, de l’aparició de
noves creences.
En l’Edat dels Metalls apareixen els anomenats ídols oculats, que s’han trobat en poblats i tombes,
estan fets sobre os o banya de cérvol i representen de forma molt esquemàtica una figura humana
d’ulls grans, tal volta alguna divinitat protectora i regeneradora. En algunes coves i abrics rocosos
també hi ha pintures rupestres d’estil esquemàtic on apareixen aquestes mateixes figures, a més
d’altres representacions humanes i d’animals acompanyades de signes. Aquestes imatges, formarien
part d’un sistema de comunicació amb el qual expressaven la seua forma de vida i les seues creences.
| 21
Ídols. Cova
de la Pastora.
Alcoi
Abric de Penya Escrita.
Tàrbena
[page-n-22]
[page-n-23]
A veure què has aprés
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
[page-n-24]
1>
Construeix la teua carpeta dels grups de l’Edat dels Metalls amb les fitxes-resum de
les seues principals característiques.
Trobaràs la informació que necessites en els texts, el glossari i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
24 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa les fitxes, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-25]
Portada
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
edat dels metalls
Fa entre 5000 i 3000 anys
| 25
[page-n-26]
26 |
[page-n-27]
Contraportada
| 27
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
edat del metalls
La invenció de la metal·lúrgia es va produir en diferents parts del món.
vertader
fals
Els objectes de metall més antics de la península ibèrica
tenen uns
anys.
| 29
El metall arribà als poblats de l’actual territori valencià a través del
comerç amb les terres del sud.
vertader
fals
L’Edat dels Metalls es divideix en dues etapes:
la primera anomenada
,
i altra posterior que es coneix com a
.
[page-n-30]
30 |
[page-n-31]
Mode de vida
En l’Edat dels Metalls,
Eneolític
Edat del Bronze
els poblats
se situaven en…
| 31
les cases
tenien forma…
[page-n-32]
Mode de vida
Per a què s’utilitzaven aquestos animals en l’Edat del Bronze?
Força de treball
Carn
32 |
Llet
Pells i banyes
Adobs
Llana
Els grups humans de l’Edat del Bronze completaven la dieta amb
.
[page-n-33]
TECNOLOGIA
Escriu el nom de les diferents fases.
1
2
3
| 33
4
5
[page-n-34]
TECNOLOGIA
Per a què s’utilitzaren aquestos recipients? Posa en cada cercle el número que
li correspon.
1.- Cuinar
2.- Emmagatzemar
3.- Transformar aliments
34 |
4.- Consumir aliments
[page-n-35]
art i CREENCES
Les coves d’enterrament col·lectiu són característiques dels inicis de
l’Edat dels Metalls.
vertader
fals
Els enterraments de l’Edat del Bronze solen ser individuals o dobles.
vertader
fals
L’art de l’Edat dels Metalls té un estil esquemàtic.
vertader
fals
| 35
[page-n-36]
36 |
[page-n-37]
2
>
Alguns objectes de l’Edat dels Metalls podrien
ser representacions de les seues divinitats,
com aquest ídol oculat d’os trobat a La Cova
de la Pastora (Alcoi).
| 37
[page-n-38]
> Vols fer-te un ídol protector
com els de l’Edat dels Metalls?
Celles
Necessitaràs: tisores, pegament
de barra i imaginació.
Ulls
38 |
1. Fixa’t com està decorat
l’ídol original de la foto
2. Retalla les peces
3. Pega-les sobre el suport al
teu gust
4. Retalla el suport
5. Enrotlla’l i pega’l
per les pestanyes
Motius
complementaris
[page-n-39]
| 39
[page-n-40]
40 |
[page-n-41]
| 41
Suport: retalla per la línia contínua i doblega per la línia de punts.
[page-n-42]
[page-n-43]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
la LLOMA DE BETXÍ
[page-n-44]
[page-n-45]
LA LLOMA DE BETXÍ
Fa uns 4000 anys, un grup de persones i els seus ramats acamparen vora
un gran riu. Portaven unes quantes jornades de camí buscant un lloc on
assentar-se. Els camps propers a la seua antiga casa ja no eren tan fèrtils i
la família havia crescut en els últims anys, per això els majors havien decidit instal·lar-se a les terres del nord. Ells ja hi estigueren fa temps i sabien
que hi havia bons terrenys de conreu, abundant pastura i llomes on poder
construir el poblat.
| 45
[page-n-46]
La Lloma de Betxí (La Canyada, Paterna) està situada vora el riu
Túria, en un xicotet turó a 99 metres sobre el nivell del mar. Les
excavacions, realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica
(SIP) de la Diputació de València, començaren en 1984 i finalitzaren en 2013.
L’edificació superior consta de dos habitacles i un gran corredor lateral. Els murs són de pedra travada amb fang i el sostre
degué estar fet de troncs i branques menudes recobertes
de terra. L’aixovar domèstic estava format per recipients
de ceràmica, ferramentes de metall, eines de sílex i d’os,
cistelles d’espart i elements d’adorn.
46 |
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-47]
El més probable és que La Lloma de Betxí fóra una construcció d’ús compartit per tota la comunitat. Tenia una
cisterna vora el camí d’accés per a abastir-se d’aigua, que va necessitar una important obra de condicionament
del terreny, com ho demostren els grans murs d’abancalament dels vessants.
La Lloma va patir un gran incendi que la va destruir però va fer possible la seua excel·lent conservació. L’estudi de
les restes arquitectòniques i dels aixovars domèstics ens ajuden a conéixer les activitats quotidianes d’aquesta
xicoteta comunitat camperola de fa uns 4000 anys.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el museu en Menuda Prehistòria 1.
| 47
[page-n-48]
COM ARRIBAR-hi?
La Canyada
(Paterna)
48 |
La Lloma
de Betxí
[page-n-49]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
consultar a
visiteslloma@gmail.com
o al telèfon 963 883 579
Entrada:
Gratuïta
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Gaudir de la ciutat de Paterna i visitar el seu Museu Municipal de la Ceràmica.
https://www.paterna.es/es/conoce-paterna/turismo.html
https://www.paterna.es/es/areas-gestion-municipal/bibliotecas-museos/museos.html
• Visitar els jaciments visigots de València la Vella o el Pla de Nadal (Riba-roja de Túria).
https://www.ribarojadeturiaturismo.com/rt/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=4025
| 49
[page-n-50]
Les meues observacions a la Lloma de Betxí:
50 |
[page-n-51]
Les meues observacions a la Lloma de Betxí:
| 51
[page-n-52]
[page-n-53]
GLOSSARI
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
Neolític: fa entre 7000 i 5000 anys
[page-n-54]
A
Adob animal: excrements dels animals que nodreixen la terra per fer-la més fèrtil.
Aixovar domèstic: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que apareixen dins de les cases.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba.
Aliatge: producte metàl·lic que s’obté unint dos o més minerals mitjançant la fusió o fosa.
Ambre: resina fòssil de color groguenc, opaca i dura emprada principalment en joieria.
B
Braçalet d’arquer: placa de pedra polida de forma rectangular amb perforacions en cada extrem. Es col·locava en la
part interior de la monyica per protegir-la quan es disparava una fletxa amb l’arc.
54 |
C
Cisterna: dipòsit per a arreplegar i conservar l’aigua de pluja. En època prehistòrica, les cisternes s’excavaven al terra
o es construïen amb pedres.
Coure natiu: mineral de coure que es troba pur, sense cap altra combinació.
E
Esquemàtica: representació de figures d’una forma molt senzilla, on únicament es mostren els seus trets essencials.
F
Fossa: clot excavat a terra.
Forcat: eina agrícola que obri solcs o cavallons a la terra en ser mogut per força animal.
Fusaiola: peça de pedra, os o terrissa amb un orifici central que s’emprava en el procés de filar. Es col·loca en l’extrem
inferior d’una vareta de fusta, o fus, per fer contrapés i permetre tòrcer el fil.
I
Ivori: matèria blanca i dura que forma els ullals d’alguns mamífers. És un material molt preuat que s’utilitza per a
fabricar objectes artístics o de decoració.
[page-n-55]
L
Lluït: fina capa de guix o de terra que es col·loca sobre les parets d’una casa perquè queden ben llises.
M
Martellejat: tècnica de treball del metall que consisteix a donar-li cops amb el martell repetidament per a obtindre la
forma desitjada.
Mur d’abancalament: murs que serveixen per a contindre bancals o aterrassaments construïts en pendent.
O
Objecte exòtic: objecte que procedeix d’un lloc llunyà i que sol considerar-se car o valuós.
P
Peses de teler: peces de ceràmica, amb un o diversos forats, que es lligen als fils del teler per a tensar-los.
R
Ritual: conjunt d’accions i de gestos pròpies d’una religió o creença.
Rotació de conreus: pràctica agrícola que consisteix a alternar tipus diferents de conreus, normalment cereals i lleguminoses, per a evitar que el terreny s’esgote.
S
Sitja: dipòsit excavat al terra, de forma més o menys troncocònica, utilitzat per a l’emmagatzematge i la conservació
dels grans de cereal.
Sòcol: part baixa d’un mur o paret, normalment de pedra.
T
Trepant: estri de pedra que s’utilitza per a trepanar o foradar diferents materials.
Trepanació: operació o acció de foradar el crani amb finalitat curativa o ritual.
V
Variscita: mineral de color verd blavós, similar a la turquesa, emprat en la fabricació d’objectes d’adornament.
Vas carenat: recipient que té un angle marcat en el cos que diferencia la part superior, de forma còncava, de la part
inferior, de forma convexa.
| 55
[page-n-56]
56 |
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Impressió
Impremta de la Diputació de València
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Ángel Sánchez Molina
Imatges
Arxiu SIP
Joanbanjo, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Institut Cartogràfic Valencià
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
ISBN
978-84-7795-089-9
Dipòsit legal
V-2912-2023
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
[page-n-60]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-61]
L’APARICIÓ
DELS METALLS
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-2]
[page-n-3]
Què aprendràs?
• Com era el mode de vida durant l’Edat
dels Metalls.
• Quines van ser les novetats tecnològiques
del moment.
• Quins són els principals jaciments valencians
d’aquest període.
Et proposem
• Visitar la Lloma de Betxí (Paterna, València).
|3
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-4]
1. Els primers objectes de metall
Els objectes de metall més antics estan fets de coure, són de fa uns 8000 anys i es troben a Europa oriental i
Pròxim Orient. Es varen fabricar mitjançant una nova tecnologia anomenada metal·lúrgia, que consisteix a fondre
els minerals per a extraure els metalls que hi contenen. Aquesta invenció va aparèixer en diverses parts del món
de forma independent, segurament gràcies a l’experiència adquirida en l’ús del foc, per la cocció dels recipients
de ceràmica, i per haver experimentat amb pedres com la malaquita, un carbonat de coure de color verd que es
va utilitzar per a elaborar objectes d’adornament.
4|
Paleolític
300.000 anys
[page-n-5]
|5
INICI DE LA METAL·LÚRGIA A
EUROPA I PRÒXIM ORIENT
Fa uns 8000 anys
Fa uns 6000 anys
Neolític
6000 anys
Edat dels Metalls
Eneolític E. Bronze
5000 anys 4000 anys
Cultura
Ibèrica
600 anys
Cultura
Romana
238 aC
Present
[page-n-6]
1
A la península ibèrica, els primers objectes metàl·lics tenen uns 6000 anys i es localitzen en jaciments del sud. Però
va ser un poc més tard, fa uns 5000 anys quan comerciants
d’aquesta zona portaren boletes de metall als poblats de
l’actual territori valencià, per a fondre-les allí i convertir-les
en diferents objectes.
2
3
4
6
7
5
8
Amb aquesta nova tecnologia es dóna pas a l’Edat dels Metalls,
que inclou una etapa inicial anomenada Edat del Coure, Eneolític o
Calcolític i altra posterior coneguda com a Edat del Bronze.
9
6|
10
11
12
13
14
Principals jaciments valencians de l’Edat dels Metalls
al Museu de Prehistòria:
1
15
2
16
17
18
3
4
5
6
7
8
9
Ereta del Castellar (Vilafranca)
Castillarejo de los Moros (Andilla)
Puntal de Cambra (Villar del Arzobispo)
La Atalayuela (Losa del Obispo)
Els Germanells (Rafelbunyol)
Rambla Castellarda (Llíria)
Cova de Rocafort (Rocafort)
Lloma de Betxí (Paterna)
Muntanyeta de Cabrera (Torrent)
10
11
12
13
14
15
16
17
18
Sima de la Pedrera (Benicull)
Muntanya Assolada (Alzira)
Cova dels Gats (Alzira)
Cova de les Aranyes (Alzira)
Ereta del Pedregal (Navarrés)
L’Arbocer (Font de la Figuera)
Mola Alta de Serelles (Alcoi)
Mas de Menente (Alcoi)
Cova de la Pastora (Alcoi)
[page-n-7]
Puntes
Il·lustració:
Ángel Sánchez
Destrals
|7
[page-n-8]
2. MODE DE VIDA
En l’Edat dels Metalls es van produir importants canvis socials, els
grups humans s’organitzaren de forma cada vegada més complexa i
ocuparen intensament el territori. La gran quantitat d’assentaments
que es coneixen són prova de l’augment de població que va tindre lloc
durant aquest període.
A més, sorgiren personatges importants o elits socials que acumularen poder i el manifestaren mitjançant l’ús d’objectes exòtics, i també
especialistes en diversos oficis, com ara comerciants i aquells que elaboraven objectes de metall.
8|
Els poblats dels inicis de l’Edat dels Metalls, o Eneolític se situaven
en el pla, pròxims a corrents d’aigua, com és el cas de l’Ereta del Pedregal (Navarrés), i també en la part superior de les muntanyes, com
la Rambla Castellarda (Llíria). Eren assentaments més menuts que els
del Neolític, amb cabanyes de forma ovalada fetes de fusta i fang amb
sòcols de pedra.
En canvi, durant l’Edat del Bronze es generalitzaren els poblats en altura, per la qual cosa s’hagueren de fer importants treballs per a condicionar l’escàs espai disponible i crear murs d’abancalament, carrers,
cases, cisternes, rampes i camins d’accés. Alguns dels poblats d’aquest
període en el nostre territori serien la Muntanyeta de Cabrera (Torrent), la Muntanya Assolada (Alzira) o la Lloma de Betxí (Paterna).
[page-n-9]
|9
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-10]
Sostre de fang amb
elements vegetals
Bigues i pals de subjecció
fets de fusta
Mur de pedra
Lluït
10 |
Roca
Mur
d’abancalament
Reblit
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-11]
Les vivendes eren rectangulars, amb murs de pedra i fang que es cobrien amb una capa fina de lluït i sostres fets
amb troncs, sobre els quals es posava una coberta vegetal que tapaven amb fang per a evitar l’entrada d’aigua.
L’espai interior estava dividit per murets i altres construccions que separaven les diverses activitats: mòlta de cereals, cocció dels aliments, emmagatzematge o altres treballs com el teixit fet amb diferents fibres vegetals i llana.
| 11
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-12]
La subsistència durant l’Edat dels Metalls continuà centrada en l’agricultura i la ramaderia. La diversificació i
rotació de conreus, bàsicament cereals i lleguminoses, com també la incorporació de novetats tecnològiques,
com l’ús d’adobs animals i del forcat, va permetre explotar les terres menys fèrtils que envoltaven els poblats.
La ramaderia va guanyar protagonisme, fonamentalment la cria d’ovelles i cabres. Aquests animals, a més de carn,
subministraven productes com la llet per a la fabricació de formatges, la llana per a fer teixits o el fem per a
adobar els camps. També tenien porcs, però en menor quantitat, i bous que van servir per a treballar la terra, ja
que posseïen la força necessària per a tirar dels forcats.
12 |
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-13]
La cacera va continuar sent una activitat important, tal com ho evidencien les restes d’animals salvatges i la important quantitat de puntes de
fletxa que es troben en les excavacions d’aquests poblats. Així s’abastien
de carn, pells, ossos i banyes per a la fabricació de diferents objectes.
En els boscos pròxims als poblats es recol·lectaven fruits silvestres com
bellotes, olives i cireres, que constituïen un bon complement a la dieta;
plantes que ajudaven a curar malalties i també aconseguien llenya i matèries primeres per a la construcció i l’elaboració d’utensilis.
| 13
Il·lustració:
Francisco Chiner
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-14]
3. Tecnologia
La novetat tecnològica més destacada d’aquesta època va ser l’aparició dels objectes de metall. No obstant això,
l’escassesa de mineral de coure a les nostres terres farà que ací el procés de metal·lúrgia se centre en la fosa de
metall, que arribava ja preparat als poblats, i en el reciclatge de peces trencades o que no s’usaven.
Durant l’Eneolític, el coure natiu es treballava primer en fred amb la tècnica del martellejat i després mitjançant
la fosa amb motles. Els objectes de bronze, metall que resulta de l’aliatge del coure amb l’estany, sols apareixen
al final de l’Edat del Bronze.
14 |
[page-n-15]
EL TREBALL DE METAL·LÚRGIA
El treball de metal·lúrgia, requeria un correcte domini del foc, amb temperatures al
voltant dels 1.000 graus. Consta de vàries fases:
Fase 1. Obtenció del mineral.
Extraure el mineral de
les mines amb pics i maces
d’os i pedra.
Il·lustracions:
Francisco Chiner
Fase 2. Transformació del mineral.
Fondre els minerals en forns per a
obtindre boletes metàl·liques.
Fase 4. Fabricació d’objectes.
Abocar el metall fos dins d’un
motle de pedra o argila cuita.
Fase 3. Fosa del metall.
Fondre les boletes
metàl·liques en un cresol.
Fase 5. Extracció.
Una vegada refredat, traure
l’objecte del motle i polir la peça.
| 15
[page-n-16]
Els objectes de metall oferien un triple avantatge respecte als de pedra i os: es feien en sèrie, és a dir, que d’un
mateix motle es podien traure tantes peces iguals com volgueren; eren més resistents; i, per últim, si es trencaven es podien reciclar, fonent-los per a fer altres de nous.
Amb aquesta innovadora tecnologia s’elaboraren ferramentes i armes com punxons, cisells, destrals, serres, punyals i puntes de fletxa. També es feren joies de coure, bronze, or i plata com ara anells, arracades, braçalets i
diademes.
Com que el metall era escàs i molt valuós, gran part de l’aixovar domèstic d’aquests grups humans continuà fentse de pedra, fusta i os. Braçalets d’arquer, destrals i martells de pedra polida, molins de mà, falçs de sílex i punxons
d’os són alguns dels objectes més habituals.
16 |
Molí
Punxons
Falç
Destral
Braçalet
d’arquer
[page-n-17]
Altres materials preuats van ser l’ivori, l’ambre i la variscita, que s’utilitzaren per a la fabricació d’objectes
d’adornament i permeteren a les elits socials mostrar el seu poder. Aquestes mercaderies arribaven gràcies a
l’existència de xarxes de comerç i d’intercanvi a llarga distància.
Els recipients de ceràmica continuaren fent-se a mà, normalment sense
cap decoració. Els més característics són les gerres, formatgeres, cassoles,
olles, bols i vasos carenats, que cobrien les funcions bàsiques d’emmagatzematge, transformació, cocció i consum dels aliments. També es feien en argila
fusaioles i peses de teler, objectes destinats a les tasques del filat i teixit del
lli i la llana.
| 17
[page-n-18]
4. Art i creences
Les pràctiques funeràries i l’art són algunes de les evidències que ens acosten al món espiritual de les comunitats
de l’Edat dels Metalls. Al territori valencià, els canvis socials que es produïren en aquests moments van ser molt
importants, tal com ho indica la complexitat dels poblats i els rituals d’enterrament.
18 |
A inicis de l’Edat dels Metalls, els soterraments es localitzen en coves o en l’interior dels assentaments, ja que ací
no es construïren monuments megalítics, tan característics d’altres zones de la península i Europa. Les coves pròximes als poblats s’utilitzaren durant un llarg període de temps per a soterrar els personatges més destacats de
la comunitat, sempre acompanyats del seu aixovar funerari. En alguns casos, els cranis tenen un forat o trepanació
feta amb un trepant de sílex, que s’interpreta com a part d’un ritual la finalitat del qual es desconeix. Aquests
espais s’anomenen coves d’enterrament col·lectiu, per l’important nombre de persones
allí dipositades que potser tindrien un lligam social o familiar, com a la Cova de
la Pastora (Alcoi). Dins dels poblats, els soterraments es feien en una fossa o
aprofiten antigues sitges i contenen una o dues persones, habitualment
acompanyades d’ofrenes i objectes personals.
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-19]
| 19
Il·lustració:
Francisco Chiner
[page-n-20]
Celles
Ulls
Decoració
amb triangles
Ulls
20 |
Decoració
amb triangles
Ídol Oculat
Ereta del Pedregal.
Navarrés
[page-n-21]
Durant l’Edat del Bronze, les tombes solien ser individuals o dobles, en fosses construïdes dins dels
poblats i generalment no portaven aixovar. Aquest canvi en el ritual funerari ens parla d’una organització social diferent, ara més centrada en l’individu o el nucli familiar i, tal volta, de l’aparició de
noves creences.
En l’Edat dels Metalls apareixen els anomenats ídols oculats, que s’han trobat en poblats i tombes,
estan fets sobre os o banya de cérvol i representen de forma molt esquemàtica una figura humana
d’ulls grans, tal volta alguna divinitat protectora i regeneradora. En algunes coves i abrics rocosos
també hi ha pintures rupestres d’estil esquemàtic on apareixen aquestes mateixes figures, a més
d’altres representacions humanes i d’animals acompanyades de signes. Aquestes imatges, formarien
part d’un sistema de comunicació amb el qual expressaven la seua forma de vida i les seues creences.
| 21
Ídols. Cova
de la Pastora.
Alcoi
Abric de Penya Escrita.
Tàrbena
[page-n-22]
[page-n-23]
A veure què has aprés
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
[page-n-24]
1>
Construeix la teua carpeta dels grups de l’Edat dels Metalls amb les fitxes-resum de
les seues principals característiques.
Trobaràs la informació que necessites en els texts, el glossari i les il·lustracions.
Per a muntar la carpeta necessitaràs:
Din A4
24 |
1. Doblega la cartolina per la mitat.
2. Retalla la portada i contraportada i pega-les en la cartolina.
3. Completa les fitxes, retalla-les i guarda-les en la carpeta.
1
2
3
[page-n-25]
Portada
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
edat dels metalls
Fa entre 5000 i 3000 anys
| 25
[page-n-26]
26 |
[page-n-27]
Contraportada
| 27
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-28]
28 |
[page-n-29]
edat del metalls
La invenció de la metal·lúrgia es va produir en diferents parts del món.
vertader
fals
Els objectes de metall més antics de la península ibèrica
tenen uns
anys.
| 29
El metall arribà als poblats de l’actual territori valencià a través del
comerç amb les terres del sud.
vertader
fals
L’Edat dels Metalls es divideix en dues etapes:
la primera anomenada
,
i altra posterior que es coneix com a
.
[page-n-30]
30 |
[page-n-31]
Mode de vida
En l’Edat dels Metalls,
Eneolític
Edat del Bronze
els poblats
se situaven en…
| 31
les cases
tenien forma…
[page-n-32]
Mode de vida
Per a què s’utilitzaven aquestos animals en l’Edat del Bronze?
Força de treball
Carn
32 |
Llet
Pells i banyes
Adobs
Llana
Els grups humans de l’Edat del Bronze completaven la dieta amb
.
[page-n-33]
TECNOLOGIA
Escriu el nom de les diferents fases.
1
2
3
| 33
4
5
[page-n-34]
TECNOLOGIA
Per a què s’utilitzaren aquestos recipients? Posa en cada cercle el número que
li correspon.
1.- Cuinar
2.- Emmagatzemar
3.- Transformar aliments
34 |
4.- Consumir aliments
[page-n-35]
art i CREENCES
Les coves d’enterrament col·lectiu són característiques dels inicis de
l’Edat dels Metalls.
vertader
fals
Els enterraments de l’Edat del Bronze solen ser individuals o dobles.
vertader
fals
L’art de l’Edat dels Metalls té un estil esquemàtic.
vertader
fals
| 35
[page-n-36]
36 |
[page-n-37]
2
>
Alguns objectes de l’Edat dels Metalls podrien
ser representacions de les seues divinitats,
com aquest ídol oculat d’os trobat a La Cova
de la Pastora (Alcoi).
| 37
[page-n-38]
> Vols fer-te un ídol protector
com els de l’Edat dels Metalls?
Celles
Necessitaràs: tisores, pegament
de barra i imaginació.
Ulls
38 |
1. Fixa’t com està decorat
l’ídol original de la foto
2. Retalla les peces
3. Pega-les sobre el suport al
teu gust
4. Retalla el suport
5. Enrotlla’l i pega’l
per les pestanyes
Motius
complementaris
[page-n-39]
| 39
[page-n-40]
40 |
[page-n-41]
| 41
Suport: retalla per la línia contínua i doblega per la línia de punts.
[page-n-42]
[page-n-43]
ET PROPOSEM DESCOBRIR EN FAMÍLIA...
la LLOMA DE BETXÍ
[page-n-44]
[page-n-45]
LA LLOMA DE BETXÍ
Fa uns 4000 anys, un grup de persones i els seus ramats acamparen vora
un gran riu. Portaven unes quantes jornades de camí buscant un lloc on
assentar-se. Els camps propers a la seua antiga casa ja no eren tan fèrtils i
la família havia crescut en els últims anys, per això els majors havien decidit instal·lar-se a les terres del nord. Ells ja hi estigueren fa temps i sabien
que hi havia bons terrenys de conreu, abundant pastura i llomes on poder
construir el poblat.
| 45
[page-n-46]
La Lloma de Betxí (La Canyada, Paterna) està situada vora el riu
Túria, en un xicotet turó a 99 metres sobre el nivell del mar. Les
excavacions, realitzades pel Servei d’Investigació Prehistòrica
(SIP) de la Diputació de València, començaren en 1984 i finalitzaren en 2013.
L’edificació superior consta de dos habitacles i un gran corredor lateral. Els murs són de pedra travada amb fang i el sostre
degué estar fet de troncs i branques menudes recobertes
de terra. L’aixovar domèstic estava format per recipients
de ceràmica, ferramentes de metall, eines de sílex i d’os,
cistelles d’espart i elements d’adorn.
46 |
Il·lustració:
Ángel Sánchez
[page-n-47]
El més probable és que La Lloma de Betxí fóra una construcció d’ús compartit per tota la comunitat. Tenia una
cisterna vora el camí d’accés per a abastir-se d’aigua, que va necessitar una important obra de condicionament
del terreny, com ho demostren els grans murs d’abancalament dels vessants.
La Lloma va patir un gran incendi que la va destruir però va fer possible la seua excel·lent conservació. L’estudi de
les restes arquitectòniques i dels aixovars domèstics ens ajuden a conéixer les activitats quotidianes d’aquesta
xicoteta comunitat camperola de fa uns 4000 anys.
Pots descobrir alguns d’aquests materials al Museu de Prehistòria de València. Trobaràs més informació sobre el museu en Menuda Prehistòria 1.
| 47
[page-n-48]
COM ARRIBAR-hi?
La Canyada
(Paterna)
48 |
La Lloma
de Betxí
[page-n-49]
QUÈ NECESSITES SABER?
Horari:
consultar a
visiteslloma@gmail.com
o al telèfon 963 883 579
Entrada:
Gratuïta
Més informació:
www.museuprehistoriavalencia.com
QUÈ MÉS POTS FER EN LA ZONA?
• Gaudir de la ciutat de Paterna i visitar el seu Museu Municipal de la Ceràmica.
https://www.paterna.es/es/conoce-paterna/turismo.html
https://www.paterna.es/es/areas-gestion-municipal/bibliotecas-museos/museos.html
• Visitar els jaciments visigots de València la Vella o el Pla de Nadal (Riba-roja de Túria).
https://www.ribarojadeturiaturismo.com/rt/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=4025
| 49
[page-n-50]
Les meues observacions a la Lloma de Betxí:
50 |
[page-n-51]
Les meues observacions a la Lloma de Betxí:
| 51
[page-n-52]
[page-n-53]
GLOSSARI
04> L’APARICIÓ DELS METALLS
Neolític: fa entre 7000 i 5000 anys
[page-n-54]
A
Adob animal: excrements dels animals que nodreixen la terra per fer-la més fèrtil.
Aixovar domèstic: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que apareixen dins de les cases.
Aixovar funerari: conjunt de béns, eines, vaixella, etc. que es col·loca dins de la tomba.
Aliatge: producte metàl·lic que s’obté unint dos o més minerals mitjançant la fusió o fosa.
Ambre: resina fòssil de color groguenc, opaca i dura emprada principalment en joieria.
B
Braçalet d’arquer: placa de pedra polida de forma rectangular amb perforacions en cada extrem. Es col·locava en la
part interior de la monyica per protegir-la quan es disparava una fletxa amb l’arc.
54 |
C
Cisterna: dipòsit per a arreplegar i conservar l’aigua de pluja. En època prehistòrica, les cisternes s’excavaven al terra
o es construïen amb pedres.
Coure natiu: mineral de coure que es troba pur, sense cap altra combinació.
E
Esquemàtica: representació de figures d’una forma molt senzilla, on únicament es mostren els seus trets essencials.
F
Fossa: clot excavat a terra.
Forcat: eina agrícola que obri solcs o cavallons a la terra en ser mogut per força animal.
Fusaiola: peça de pedra, os o terrissa amb un orifici central que s’emprava en el procés de filar. Es col·loca en l’extrem
inferior d’una vareta de fusta, o fus, per fer contrapés i permetre tòrcer el fil.
I
Ivori: matèria blanca i dura que forma els ullals d’alguns mamífers. És un material molt preuat que s’utilitza per a
fabricar objectes artístics o de decoració.
[page-n-55]
L
Lluït: fina capa de guix o de terra que es col·loca sobre les parets d’una casa perquè queden ben llises.
M
Martellejat: tècnica de treball del metall que consisteix a donar-li cops amb el martell repetidament per a obtindre la
forma desitjada.
Mur d’abancalament: murs que serveixen per a contindre bancals o aterrassaments construïts en pendent.
O
Objecte exòtic: objecte que procedeix d’un lloc llunyà i que sol considerar-se car o valuós.
P
Peses de teler: peces de ceràmica, amb un o diversos forats, que es lligen als fils del teler per a tensar-los.
R
Ritual: conjunt d’accions i de gestos pròpies d’una religió o creença.
Rotació de conreus: pràctica agrícola que consisteix a alternar tipus diferents de conreus, normalment cereals i lleguminoses, per a evitar que el terreny s’esgote.
S
Sitja: dipòsit excavat al terra, de forma més o menys troncocònica, utilitzat per a l’emmagatzematge i la conservació
dels grans de cereal.
Sòcol: part baixa d’un mur o paret, normalment de pedra.
T
Trepant: estri de pedra que s’utilitza per a trepanar o foradar diferents materials.
Trepanació: operació o acció de foradar el crani amb finalitat curativa o ritual.
V
Variscita: mineral de color verd blavós, similar a la turquesa, emprat en la fabricació d’objectes d’adornament.
Vas carenat: recipient que té un angle marcat en el cos que diferencia la part superior, de forma còncava, de la part
inferior, de forma convexa.
| 55
[page-n-56]
56 |
Directora
Mª Jesús de Pedro Michó
Revisió de textos
Joaquín Abarca Pérez
Projecte didàctic
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Impressió
Impremta de la Diputació de València
Disseny gràfic
Igor Morell Munárriz
Il·lustracions
Francisco Chiner Vives
Ángel Sánchez Molina
Imatges
Arxiu SIP
Joanbanjo, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Institut Cartogràfic Valencià
Edició
Museu de Prehistòria de València
Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions
© Del text: les autores
© De les il·lustracions i imatges: els autors
© De l’edició: Diputació de València Museu de Prehistòria de València
ISBN
978-84-7795-089-9
Dipòsit legal
V-2912-2023
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
[page-n-60]
Museu de Prehistòria de València
C/ Corona, 36 | 46003 València
Informació: 963 883 565
Visites comentades: 963 883 579
www.museuprehistoriavalencia.es
Segueix-nos en
[page-n-61]