[page-n-11]
ARCHIVO DE PREHlS1'ORIA l.t:VANTINA
Vol XX (V......... 1980)
BERNAT MART! OLIVER
ENRIC PLA I BALLESTER
Com a molts altres dels qui ara mateix dediquen els seus esforços a l'estudi i la conservació del nostre patrimoni arqueològic, em resulta molt difícil separar les meues
vivències personals del que hauria de ser una semblança d'aqueUs que durant tants
anys ens acolliren i ensenyaren al si d'una institució especialment entranyable como ho
era el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. És impossible no
recordar, no enyorar aquella biblioteca del Palau de la BatIïa que acollia per igual els
estudiants i els mestres, en la qual sempre hi havia algú que escrivia informes i memòries de tot allò que succeïa en relació amb l'arqueologia valenciana, informes i memòries on a poc a poc anàvem apareixent tots nosaltres seguint un procés d'integració que
hauria de ser ben igual a la manera en què antigament hom aprenia els oficis. Res no
era allí secret, ni privat, ni intern, i així una part important d'aquest aprenentatge consistia a escoltar, explicacions dirigides a u mateix o a un tercer, o anècdotes que potser
no passaran a la hi stòria de la ciència prehistòrica però que sens dubte eren importants
per a una disciplina sempre pendent del més menut detall. Era així, per les anècdotes i
per la lectura de les memòries, com tots sabíem el llarg pelegrinatge material i espiritual seguit pel S.l.P. des de la seua fundació l'any 1927, la seua lenta consolidació amb
el concurs de moltes i importants persones, aficcionats il.lustrats i també investigadors
pregons, en una tasca fecunda per tenaç i intel.ligent.
Una vinculació al S.I.P. que sobrepassa les quatre dècades, iniciada de la mà d'Isidre Ballester 'lbrmo, continuada en una total sintonia amb Domingo Fletcher Valls des
que el 1950 assoliren respectivament la direcció i la subdirecció del Servei, i culminada
després al fer-se'n càrrec de la direcció el 1982, en un dels moments més compromesos
de la història recent de la institució i tot coincidint amb el trasllat des del Palau de la
Batlia a l'antiga Casa de la Beneficència, expliquen, doncs, sobradament, que la personalitat d'Enric Pla i Ballester evoque per a nosaltres la identificació, l'estima, el donarse. A més de l'home savi, de fàcil magisteri, vital, arrelat i molt interessat per la seua
terra.
-11-
[page-n-12]
2
B. MARTI
Enric Pla i Ballester va naixer el vint-i-cinc de març de 1922 a Ontinyent, sent el
major de tres germans. Seguint l'itinerari patern, dedicat a l'exercici de la professió farmacèutica, passarà després la Beua infantesa a Gandia i Oliva, i fmalment a València
on l'inici de la guerra el 1936 va interrompre els seus estudis de batxillerat que havia
començat a l'Institut-Escola, i que finalitzaria darrerament a l'Institut Llufa Vives, ja
acabada la guerra. D'aquests anys sempre recordarà les excursions amb el seu oncle
matem, Isidre Ballester, a les distintes excavacions que aleshores realitzava el SJ.P.,
com ara a les de la Cova del Parpalló de Gandia que dirigia Lluís Pericot Garcia, i especialment l'exploració del Castellet del Porquet a L'Olleria.
La seua primera inclinació pels estudis de Filosofia i Lletres, que comença el curs
1941-42 a la Universitat de Madrid, es veu trencada per raons de tipus econòmic, orientant-se així cap a la carrera de Dret, seguint-hi l'exemple del seu oncle. I entre 1943 i
1948 realitza aquests estudis a la Universitat de València. Para1.lelament va intensificant-se'n la vinculació al S.I.P., que mai ja no es detindrà, sent-ne nomenat Agregat des
del 1942 i participant-ne en els treballs d'excavació en nombrosos jaciments com ara el
Tossal de Sant Miquel de Llíria , la Cueva de la Cocina de Dos Aguas, el poblat de
l'Ereta del Pedregal de Navarrés, la necròpolis del Puntalet i la Torreta de Llíria, la
Cova de les Malladetes de Barx i enterraments de Beni Sid a la Vall d'Ebo, col.laborant-hi amb Isidre Ballester, Lluís Pericot i José A1cacer Grau principalment. El 1946
publica els seus primers treballs en el segon volum de l'A.rchiuo de Prehistoria Levantina, manifestant-se ja amb claredat els que seran trets característic de la seua activitat científica: la profunditat en la investigació i l'atenció constant a les feines de documentació per tal que cap informació valuosa reste perduda per als altres investigadors
que hi són o vindran. Aixf el seu estudi sobre la Cova de les Meravelles de Gandia recull sistemàticament notícies i materials, amb una reflexió ajustada a l'estat de coneixement del moment, des del Paleolític als materials ibero-romans; exemple del respecte
que sempre tindrà pel registre arqueològic i que avui ens permet seguir utilitzant les
seues publicacions com a privilegiades fonts d'informació. Mentre que el segon treball
que ara publica és el resum de totes les excavacions i exploracions fetes pel SJ.P. des de
1929 a 1945, obrint-hi una sèrie de publicacions regulars i que esdevindran molt característiques del S.LP., mitjançant les quals la nova informació obtinguda en els treballs
de camp és posada sistemàticament a l'abast de tots. Encara a novembre de11946 participarà en el primer congrés arqueològic del Levante, organitzat pel Laboratori d'AIqueologia de la Universitat de València, amb una comunicació sobre el poblat de l'Edat
del Bronze del Cercat de Gaianes.
D'aquesta manera quan l'any 1950 Enric Pla i Ballester s'incorpora per oposició a la
subdirecció del SJ.P., el que haurà estat una excepció seran els estudis de Dret i la
seua formació com a prehistoriador i aqueMeg vindrà assolida per la lectura i la reflexió, i per les orientacions de qui ell reconeixerà com a mestres, Isidre Ballester i Lluís
Pericot, en aqueUs anys director i subdirector del SJ.P. Des d'aquells moments iniciarà
una intensa activitat que serà sempre la de la institució i, molt sovint, la d'un equip extraordinari amb Domingo Fletcher.
-12-
[page-n-13]
ENRlC PLA t BALLESTER
,
El primer aspecte que destaca en l'obra d'Enric Pla i Ballester es la labor com arqueòleg de camp, sens dubte afavorida per la seua qualitat humana, que li permetrà
sempre una fàcil comunicació amb tothom, i pel seu interés envers el propi país. Gairebé en totes les exploracions i prospeccions que en gran nombre poblen les memòries
del S.I.P., sobretot entre 1950 i 1975, hi trobarem el testimoni de la seua presència,
sent-ne moltes les campanyes d'excavació que ara es faran davall la seua expressa direcció. Jaciments com el poblat ibèric del 'Thssal de Sant Miquel a Llíria (1960 i 1961),
la fortificació tardo-romana i d'època bizantina de la Punta de l'Illa a Cullera (1955,
1957 i 1966), el poblat ibèric i la ciutat romana de la Moleta dels Frares al Forcall
(1960) i l'important jaciment de Los Vt.llares a Caudete de las Fuentes (1955 a 1980), o
el poblat eneolític de l'Ereta del Pedregal a Navarrés (1963 a 1980) són punts cabdals
d'aquesta activitat. La llista, però, és evidentment molts més llarga: poblat ibèric de
Casa Perot a Barxeta (1950), jaciment del Paleolític superior de la Cova de les Rates
Penades i Cova del Barranc Blanc a Ròtova (entre 1951 i 1954), jaciment del Paleolitic
mitjà de la Cova Negra a Xàtiva (entre 1951 i 1957), la necròpolis romana de Les Foies
a Manuel (1951), les cambres sepulcrals tardo-romanes de El Romaní (1952), la Cova
de les Meravelles a Gandia (1953), l'enterrament múltiple eneolitic de la Cova de Ribera a Cullera (1953) i de la Cueva de la Ladera del Castil10 a Chiva (1953), el poblat
de la cultura del Bronze Valencià de Els Germanells a Rafelbunyol (1955), la Cova del
Parpalló a Gandia (1958), la fortificació ibèrica de l'Alt de la Benimàquia a Dénia
(1961), els poblats ibèrics de Els Èbols a l'Alcúdia (1961) i de la Bastida de les Alcuses a
Moixent (1962), el jaciment eneolític de la Cova dels Sants a l'Alcúdia de Crespins
(1963), les partides de l'Elca i el Castellar a Oliva (entre 1965 i 1975), els enterraments
eneolítics i de l'Edat del Bronze de la Cova dels Gats a Alzira (1965), el Castellar de
Meca a Ayora (1967 i 1970), l'Alt del Fort a Cullera (1966 i 1968), l'abric amb pintures
rupestres d'Art Llevantí de la Balsa de Calicanto a Bicorp (1973), entre molts d'altres.
Sense oblidar la seua participació en excavacions fora de València, com les realitzades a
la Grotta di Pipistreli de Finale Ligure (Itàlia), formant part d'una missió arqueològica
de col.laboració entre l'Escola Espanyola d'Arqueologia i Histbria de Roma i l'Istituto
Internazionale di Studi Liguri de Bord.ighera (1954). Les excavacions de la necròpolis
de Son Real a Can Picaforl i de la ciutat romana de Pollentia a l'Alcúdia, ambdós a Mallorca, en col.laboració amb l'Institut d'Arqueologia Balear i la Bryant Foundation
(1958 i 1960). Així com la participació en la missió arqueològica espanyola a Perú que
realitza les excavacions de Chinchero, al Cuzco (1964).
Un conjunt de topbnims tan nombrós com el que reflecteix la relació anterior explica,
doncs,la importancia del treball de documentació al qual hem fet una referència abans.
És clar que la informació obtinguda en exploracions i prospeccions, a més de les campanyes d'excavació, ha de restar emmagatzemada de manera adient i a l'abast dels investigadors que potencialment puguen utilitzar·la. Per als estudis de Prehistòria valenciana i de la Cultura Ibèrica a les nostres terres, l'actuació del S.I .P. en aquest punt pot
considerar-se modèl.lica, amb els seus arxius sempre actualitzats i oberts a tots els estudiosos, a més de la preocupació i l'esforç constant per divulgar prompte i acuradament els resultats obtinguts en les investigacions. Els quaderns de notes i els diaris
-13 -
[page-n-14]
•
B.MARTI
d'excavació d'Enric Pla i Ballester són exemple de minuciositat, de la mateixa manera
que aquella sèrie de publicacions en què davall el títol de les Activitats del S.I.P., iniciada el 1946, recollirà puntualment totes les novetats aportades pel treball de camp i
per l'estudi en els quals participa el SJ.P. des de l'any 1929 al 1970.
Preocupació i interés similar tenen els Repertoris de Bibliografia Arqueològica Valenciana, publicant-se el volum I de la sèrie el 1951 i l'últim per ara, el volum VIII, el
1982, en els quals sempre està present l'equip format per Domingo Fletcher i Enric Pla.
'Ibt l'anterior ens porta a l'home d'estudi, a l'investigador que és Enric Pla i Ballester i a les seues aportacions, a les quals correspon un paper fonamental en aspectes
molt diversos, como ara l'Eneolític, la Cultura del Bronze Valencià i la Cultura Ibèrica,
particularment en relació amb el seu instrumental de ferro. De la seua participació en
els treballs sobre el '!bssal de Sant Miquel de Llíria se'n seguirà una primera comunicació sobre les ceràmiques al Congrés Nacional d'Arqueologia de 1951 a Madrid, i la
col.laboració en el magnific llibre del ..Corpus Vasorum Hispanorum. Ceramica del Cerro de San Miguel de LirialO, publicat el 1954. Dos anys després veuria la llum l'estudi
sobre el poblat de l'Edat del Bronze de la Muntanyeta de Cabrera al Vedat de '!brrent,
obra molt important en el camí que conduirà a la definició de la Cultura del Bronze Valencià, encara avui de referència i consulta obligada. Sobre els treballs d'excavació que
el 1931 havia fet Mariano Jornet per tal de recuperar la major informació possible
abans de la seua total destrucció, l'acurada anàlisi de materials i paral.lels conduiran
Enric Pla i Domingo Fletcher a obrir nous horitzons dins l'Edat del Bronze peninsular,
tot separant de manera decidida la Muntanyeta de Cabrera del cercle de la Cultura de
l'Argar.
Havent fet una xicoteta excavació de salvament el 1953 en la Cova de Ribera a Cullera, publicarà els resultats en 1958, aprofitant l'ocasió per fer un balanç de l'estat de
coneixement de la nostra Prehistòria des del Neolític fins a l'Edat del Bronze, tot i p0sar una atenció molt especial en l'Eneolític i les seues coves sepulcrals múltiples. Durant molts anys serà aquest treball la síntesi de partida en la discussió dels nous descobriments, i el quadre comparatiu que llavors elaborarà sobre el conjunt de les troballes
disponibles restarà bàsic per a tots els treballs posteriors.
Les puntes de fletxa de base còncava, els anomenats braçalets d'arquer, els enterraments de Beni Sid a la Vall d'Ebo, els materials de la Cova del Barranc del Castellet a
Carrícola, la transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro, i molts altres jaciments i
problemes rebran l'atenció d'Enric Pla i Ballester, sempre amb plantejaments rigorosos
que esdevindran part important del paradigma de la comunitat científica en cada moment. Entre tots ells podem destacar les molt nombroses campanyes d'excavació realitzades al poblat eneolític de l'Ereta del Pedregal a Navarrés, en les quals vaig tindre la
sort de col.laborar des de 1976. Tanmateix, a poc a poc l'objectiu principal de les seues
investigacions anirà centrant-se en l'extraordinària Cultura Ibèrica desenvolupada a
les terres valencianes des de meitat del primer mi1.lenari abans de Crist fins a la romanització.
D'això en seran exemple els dos volums publicats del poblat de la Bastida de les A1cuses a Moixent, el 1965 i 1969, en els quals es dóna a conéixer el material obtingut als
-14-
[page-n-15]
ENRIC PLA I BALLESTER
,
departaments 1 al 100 en les campanyes d'excavaci6 realitzades de 1928 a 1931, sent la
Bastida de les Alcuses el primer jaciment excavat pel S.LP. després de la seua constitució el 1927. Aquests volums formaven la segona part de l'obra «La Bastida de les A1cuses y los problemas de la Cultura Ibérica)l, redactada per Domingo Fletcher, Enric Pla i
José Alcacer, obra que obtingué el Premi Martorell de l'Ajuntament de Barcelona el
1957. Destacarem, però, la importantíssima sèrie de treballs sobre l'instrumental agrícola ibèric, investigaci6 pionera i bàsica per a molts altres treballs posteriors sobre la
Cultura Ibèrica que publicarà entre 1968 i 1972, sent també aquesta la seua aportaci6
al Primer Congrés d'Història del Pafs Valencià celebrat a València e11971. Valorada en
el propi marc temporal, era aquesta una investigació innovadora que donava claus neves per a l'estudi de l'activitat econòmica dels Ibers, mentre que avui roman com una
aportaci6 clàssica que manté tota la seua validesa.
Les excavacions i posterior publicació del poblat de Los Villares a Caudete de las
Fuentes, els estudis sobre la necròpolis del Corral de Saus a Moixent i les seues escultures, els distints treballs de síntesi i molt especialment la ponència exposada i publicada en les Primeres Jornades d'Arqueologia del País Valencià organitzades per la Universitat d'Alacant el 1983, s6n altres tantes mostres d'una obra fonamental en la
història de la investigaci6 sobre la nostra Cultura Ibèrica.
Arqueòleg de camp i home de ciència, hi ha encara un altre aspecte de la biografia
d'Enric Pla i Ballester que mereix especial reconeixement de tots nosaltres: la seua entrega al S.LP. i Museu de Prehistòria. Primer, davall la forma d'estreta col.laboraci6
amb Domingo Fletcher per tal de superar els entrebancs i fer possible la consolidació
d'un Museu de Prehistòria que estigués d'acord amb la importància dels materials arqueològics recuperats pel SJ.P. Després, com a director en un moment extremadament
diffcil per a una institució que veia guardar en caixes les grans col.leccions exposades
durant vàries dècades i els més de vint mil volums de la seua biblioteca especialitzada,
i que veia trencar-se una ordenació de tants anys, de vegades fràgil però sempre suficient i sobretot absolutament necessària, com la d'aquells magatzems del Palau de la
Batlia. Era l'estiu de l'any 1982 i, una vegada més, el S.LP. i el seu Museu de Prehistòria canviaven de lloc, traslladant-se ara a l'antiga Casa de Ja Beneficència.
A poc a poc les coses tornaren al seu camí i davall la direcció d'Enric Pla el Museu
de Prehistòria inaugurava les noves instal.1acions un any després, amb una exposici6
monogràfica sobre la Cultura Ibèrica que mostrava la capacitat de renovació del S.I.P.
també en l'aspecte dels nous plantejaments museístics, però sobretot l'interés per mantenir el seu oferiment al conjunt de la societat i molt especialment al públic escolar. Les
condicions en les quals es desenvolupa l'activitat del S.I.P. no han permés que avui puguem considerar satisfactòria la seua situació, però l'esforç ha estat gran i s'han acomplit ja les dues primeres etapes del pla que deuria conduir a que de bell nou el SJ.P.
puga oferir a la societat valenciana la totalitat del seu Museu de Prehistòria. Amb el
format d'exposicions monogràfiques s'han obert fins ara les sales corresponents al Paleolític i Epipaleolític, a més de la sala monogràfica dedicada a l'Art Paleolític de la Cova
del Parpalló, que ho foren com a exposici6 dedicada a Les Societats Caçadores de la
Prehistòria Valenciana; i la sala corresponent al Neolític, inaugurada corn a exposici6
sobre El Neolític Valencià: Els primers agricultors i ramaders.
-15-
[page-n-16]
•
B. MARTf
Per la importància del seu treball científic i la tasca desenvolupada pel S.I.P. , a Enric Pla i Ballester li correspongué ben aviat una projecció nacional i internacional. Des
de la seua participació al Congrés Arqueològic del Sudest ce1.lebrat a Alcoi el 1950, la
seua presència serà constant en els Congresos Nacionals d'Arqueologia, sempre amb
aportacions valuoses basades en la pròpia investigació i en els seU8 amplis coneixements que abasten a l conjunt de l'arqueologia peninsular. Des del congrés de 1951 a
Madrid fins al de 1982 a Múrcia i Cartagena la veu d'Enric Pla i Ballester s'escoltarà
de manera especial a l'bora d'analitzar els problemes plantejats per les noves excavacions i estudis relacionats amb el període final de la Prehistòria peninsular, és a dir,
amb el naixement i desenvolupament de la Cultura Ibèrica si prenem com a referència
les terrres valencianes. De Ja mateixa manera, la seua aportació al coneixement de la
Cultura Ibèrica quedarà manifestada en la participació com a ponent de nombroses
reunions monogràfiques, com el symposium sobre l'Origen de la Cultura Ibèrica a Barcelona (1977), la Taula Rodona sobre la Baixa Època de la Cultura Ibèrica a Madrid
(1979) o l'abans citada ponència sobre la Cultura Ibèrica en les Jornades d'Arqueologia
del País Valencià organitzades per la Universitat d'Alacant a Elx (1983), reunió de gran
trascendència per a l'actual investigació prehistòrica i protohistòrica valenciana. A més
a més, serà membre de la Secció de Prehistòria a València de l'Institut Espanyol d'Arqueologia .. Rodrigo Caro- , del Consell Superior d'Investigacions Científiques, des de
1960; secretari d'aquesta secció des de 1970, ara formant part del Patronat .. Diega Saavedra Fajardo_, i responsable de la mateixa secció des de 1982. Delegat a València dels
Congresos Arqueolbgics Nacionals des de 1963. Col.laborador de la Bryant Foundation,
membre de la Société Préhistorique de l'Ariège, i membre de la Institució Alfons el
Magnànim de la Diputació de València, entre d'altres. Premi Martorell Nacional d'Arqueologia concedit per l'Ajuntament de Barcelona el 1957, per l'estudi sobre el poblat
ibèric de la Bastida de les Alcuses i els problemes de la Cultura Ibèrica, en col.laboració
amb Domingo Fletcher i José Alcérer. Ha obtingut també el Premi Conde de Lumiares
atorgat per la Comissió Provincial de Monuments d'Alacant, pel seu treball Mapa Arqueolbgic de la Província d'Alacant, el 1958. I el Premi Jaume I de l'Institut d'Estudis
Catalans, el 1966, per la seua Prehistòria de la Província d'Alacant, obra d'erudició i
minuciositat extraordinàries.
Destacarem a la fi, la participació sempre activa d'Enric Pla i Ballester en la Comissió Assessora d'Arqueologia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, oferint els seus coneixements i experiència en tot allb que es relaciona amb el patrimoni arqueològic valencià. I la seua incorporació com a Membre
d'Honor del Deutscbes Arcbaologisches Institut des de 1984, tot palesant el reconeixement internacional del qual és mereixedor.
Hem de tomar al començament en aquest apressat recorregut per tal com la personalitat d'Enric Pla i Ballester no podem separar-la del lloc on desenvolupà tota la seua
labor: el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. I això també vol
dir que una part molt important del seu treball quotidià només es pot apreciar si hom
valora l'actuació del SJ.P. i té en compte l'extraordinari equip humà que hi havia al darrere, el que ell formà amb Domingo Fletcher, exemple de compenetració per a tots nosaltres.
-16 -
[page-n-17]
ENRIC PLA I BALLESTER
7
Han quedat fora moltes referències significatives que podrem veure-les en examinar
la seua bibliografia. No volem, però, deixar de ressaltar la gran estima per tot allò que
és nostre i Ja consciència d'un treball necessari que Enric Pla i Ballester ha realitzat
decididament en el camp del nostre patrimoni cultural. I l'ajuda i el magisteri per a
tants estudiants i llicenciats que han completat la seua formació en el S.I.P.
-17-
[page-n-18]
[page-n-19]
ARCHIVO DE PREHlS1'ORIA l.t:VANTINA
Vol XX (V......... 1980)
BERNAT MART! OLIVER
ENRIC PLA I BALLESTER
Com a molts altres dels qui ara mateix dediquen els seus esforços a l'estudi i la conservació del nostre patrimoni arqueològic, em resulta molt difícil separar les meues
vivències personals del que hauria de ser una semblança d'aqueUs que durant tants
anys ens acolliren i ensenyaren al si d'una institució especialment entranyable como ho
era el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. És impossible no
recordar, no enyorar aquella biblioteca del Palau de la BatIïa que acollia per igual els
estudiants i els mestres, en la qual sempre hi havia algú que escrivia informes i memòries de tot allò que succeïa en relació amb l'arqueologia valenciana, informes i memòries on a poc a poc anàvem apareixent tots nosaltres seguint un procés d'integració que
hauria de ser ben igual a la manera en què antigament hom aprenia els oficis. Res no
era allí secret, ni privat, ni intern, i així una part important d'aquest aprenentatge consistia a escoltar, explicacions dirigides a u mateix o a un tercer, o anècdotes que potser
no passaran a la hi stòria de la ciència prehistòrica però que sens dubte eren importants
per a una disciplina sempre pendent del més menut detall. Era així, per les anècdotes i
per la lectura de les memòries, com tots sabíem el llarg pelegrinatge material i espiritual seguit pel S.l.P. des de la seua fundació l'any 1927, la seua lenta consolidació amb
el concurs de moltes i importants persones, aficcionats il.lustrats i també investigadors
pregons, en una tasca fecunda per tenaç i intel.ligent.
Una vinculació al S.I.P. que sobrepassa les quatre dècades, iniciada de la mà d'Isidre Ballester 'lbrmo, continuada en una total sintonia amb Domingo Fletcher Valls des
que el 1950 assoliren respectivament la direcció i la subdirecció del Servei, i culminada
després al fer-se'n càrrec de la direcció el 1982, en un dels moments més compromesos
de la història recent de la institució i tot coincidint amb el trasllat des del Palau de la
Batlia a l'antiga Casa de la Beneficència, expliquen, doncs, sobradament, que la personalitat d'Enric Pla i Ballester evoque per a nosaltres la identificació, l'estima, el donarse. A més de l'home savi, de fàcil magisteri, vital, arrelat i molt interessat per la seua
terra.
-11-
[page-n-12]
2
B. MARTI
Enric Pla i Ballester va naixer el vint-i-cinc de març de 1922 a Ontinyent, sent el
major de tres germans. Seguint l'itinerari patern, dedicat a l'exercici de la professió farmacèutica, passarà després la Beua infantesa a Gandia i Oliva, i fmalment a València
on l'inici de la guerra el 1936 va interrompre els seus estudis de batxillerat que havia
començat a l'Institut-Escola, i que finalitzaria darrerament a l'Institut Llufa Vives, ja
acabada la guerra. D'aquests anys sempre recordarà les excursions amb el seu oncle
matem, Isidre Ballester, a les distintes excavacions que aleshores realitzava el SJ.P.,
com ara a les de la Cova del Parpalló de Gandia que dirigia Lluís Pericot Garcia, i especialment l'exploració del Castellet del Porquet a L'Olleria.
La seua primera inclinació pels estudis de Filosofia i Lletres, que comença el curs
1941-42 a la Universitat de Madrid, es veu trencada per raons de tipus econòmic, orientant-se així cap a la carrera de Dret, seguint-hi l'exemple del seu oncle. I entre 1943 i
1948 realitza aquests estudis a la Universitat de València. Para1.lelament va intensificant-se'n la vinculació al S.I.P., que mai ja no es detindrà, sent-ne nomenat Agregat des
del 1942 i participant-ne en els treballs d'excavació en nombrosos jaciments com ara el
Tossal de Sant Miquel de Llíria , la Cueva de la Cocina de Dos Aguas, el poblat de
l'Ereta del Pedregal de Navarrés, la necròpolis del Puntalet i la Torreta de Llíria, la
Cova de les Malladetes de Barx i enterraments de Beni Sid a la Vall d'Ebo, col.laborant-hi amb Isidre Ballester, Lluís Pericot i José A1cacer Grau principalment. El 1946
publica els seus primers treballs en el segon volum de l'A.rchiuo de Prehistoria Levantina, manifestant-se ja amb claredat els que seran trets característic de la seua activitat científica: la profunditat en la investigació i l'atenció constant a les feines de documentació per tal que cap informació valuosa reste perduda per als altres investigadors
que hi són o vindran. Aixf el seu estudi sobre la Cova de les Meravelles de Gandia recull sistemàticament notícies i materials, amb una reflexió ajustada a l'estat de coneixement del moment, des del Paleolític als materials ibero-romans; exemple del respecte
que sempre tindrà pel registre arqueològic i que avui ens permet seguir utilitzant les
seues publicacions com a privilegiades fonts d'informació. Mentre que el segon treball
que ara publica és el resum de totes les excavacions i exploracions fetes pel SJ.P. des de
1929 a 1945, obrint-hi una sèrie de publicacions regulars i que esdevindran molt característiques del S.LP., mitjançant les quals la nova informació obtinguda en els treballs
de camp és posada sistemàticament a l'abast de tots. Encara a novembre de11946 participarà en el primer congrés arqueològic del Levante, organitzat pel Laboratori d'AIqueologia de la Universitat de València, amb una comunicació sobre el poblat de l'Edat
del Bronze del Cercat de Gaianes.
D'aquesta manera quan l'any 1950 Enric Pla i Ballester s'incorpora per oposició a la
subdirecció del SJ.P., el que haurà estat una excepció seran els estudis de Dret i la
seua formació com a prehistoriador i aqueMeg vindrà assolida per la lectura i la reflexió, i per les orientacions de qui ell reconeixerà com a mestres, Isidre Ballester i Lluís
Pericot, en aqueUs anys director i subdirector del SJ.P. Des d'aquells moments iniciarà
una intensa activitat que serà sempre la de la institució i, molt sovint, la d'un equip extraordinari amb Domingo Fletcher.
-12-
[page-n-13]
ENRlC PLA t BALLESTER
,
El primer aspecte que destaca en l'obra d'Enric Pla i Ballester es la labor com arqueòleg de camp, sens dubte afavorida per la seua qualitat humana, que li permetrà
sempre una fàcil comunicació amb tothom, i pel seu interés envers el propi país. Gairebé en totes les exploracions i prospeccions que en gran nombre poblen les memòries
del S.I.P., sobretot entre 1950 i 1975, hi trobarem el testimoni de la seua presència,
sent-ne moltes les campanyes d'excavació que ara es faran davall la seua expressa direcció. Jaciments com el poblat ibèric del 'Thssal de Sant Miquel a Llíria (1960 i 1961),
la fortificació tardo-romana i d'època bizantina de la Punta de l'Illa a Cullera (1955,
1957 i 1966), el poblat ibèric i la ciutat romana de la Moleta dels Frares al Forcall
(1960) i l'important jaciment de Los Vt.llares a Caudete de las Fuentes (1955 a 1980), o
el poblat eneolític de l'Ereta del Pedregal a Navarrés (1963 a 1980) són punts cabdals
d'aquesta activitat. La llista, però, és evidentment molts més llarga: poblat ibèric de
Casa Perot a Barxeta (1950), jaciment del Paleolític superior de la Cova de les Rates
Penades i Cova del Barranc Blanc a Ròtova (entre 1951 i 1954), jaciment del Paleolitic
mitjà de la Cova Negra a Xàtiva (entre 1951 i 1957), la necròpolis romana de Les Foies
a Manuel (1951), les cambres sepulcrals tardo-romanes de El Romaní (1952), la Cova
de les Meravelles a Gandia (1953), l'enterrament múltiple eneolitic de la Cova de Ribera a Cullera (1953) i de la Cueva de la Ladera del Castil10 a Chiva (1953), el poblat
de la cultura del Bronze Valencià de Els Germanells a Rafelbunyol (1955), la Cova del
Parpalló a Gandia (1958), la fortificació ibèrica de l'Alt de la Benimàquia a Dénia
(1961), els poblats ibèrics de Els Èbols a l'Alcúdia (1961) i de la Bastida de les Alcuses a
Moixent (1962), el jaciment eneolític de la Cova dels Sants a l'Alcúdia de Crespins
(1963), les partides de l'Elca i el Castellar a Oliva (entre 1965 i 1975), els enterraments
eneolítics i de l'Edat del Bronze de la Cova dels Gats a Alzira (1965), el Castellar de
Meca a Ayora (1967 i 1970), l'Alt del Fort a Cullera (1966 i 1968), l'abric amb pintures
rupestres d'Art Llevantí de la Balsa de Calicanto a Bicorp (1973), entre molts d'altres.
Sense oblidar la seua participació en excavacions fora de València, com les realitzades a
la Grotta di Pipistreli de Finale Ligure (Itàlia), formant part d'una missió arqueològica
de col.laboració entre l'Escola Espanyola d'Arqueologia i Histbria de Roma i l'Istituto
Internazionale di Studi Liguri de Bord.ighera (1954). Les excavacions de la necròpolis
de Son Real a Can Picaforl i de la ciutat romana de Pollentia a l'Alcúdia, ambdós a Mallorca, en col.laboració amb l'Institut d'Arqueologia Balear i la Bryant Foundation
(1958 i 1960). Així com la participació en la missió arqueològica espanyola a Perú que
realitza les excavacions de Chinchero, al Cuzco (1964).
Un conjunt de topbnims tan nombrós com el que reflecteix la relació anterior explica,
doncs,la importancia del treball de documentació al qual hem fet una referència abans.
És clar que la informació obtinguda en exploracions i prospeccions, a més de les campanyes d'excavació, ha de restar emmagatzemada de manera adient i a l'abast dels investigadors que potencialment puguen utilitzar·la. Per als estudis de Prehistòria valenciana i de la Cultura Ibèrica a les nostres terres, l'actuació del S.I .P. en aquest punt pot
considerar-se modèl.lica, amb els seus arxius sempre actualitzats i oberts a tots els estudiosos, a més de la preocupació i l'esforç constant per divulgar prompte i acuradament els resultats obtinguts en les investigacions. Els quaderns de notes i els diaris
-13 -
[page-n-14]
•
B.MARTI
d'excavació d'Enric Pla i Ballester són exemple de minuciositat, de la mateixa manera
que aquella sèrie de publicacions en què davall el títol de les Activitats del S.I.P., iniciada el 1946, recollirà puntualment totes les novetats aportades pel treball de camp i
per l'estudi en els quals participa el SJ.P. des de l'any 1929 al 1970.
Preocupació i interés similar tenen els Repertoris de Bibliografia Arqueològica Valenciana, publicant-se el volum I de la sèrie el 1951 i l'últim per ara, el volum VIII, el
1982, en els quals sempre està present l'equip format per Domingo Fletcher i Enric Pla.
'Ibt l'anterior ens porta a l'home d'estudi, a l'investigador que és Enric Pla i Ballester i a les seues aportacions, a les quals correspon un paper fonamental en aspectes
molt diversos, como ara l'Eneolític, la Cultura del Bronze Valencià i la Cultura Ibèrica,
particularment en relació amb el seu instrumental de ferro. De la seua participació en
els treballs sobre el '!bssal de Sant Miquel de Llíria se'n seguirà una primera comunicació sobre les ceràmiques al Congrés Nacional d'Arqueologia de 1951 a Madrid, i la
col.laboració en el magnific llibre del ..Corpus Vasorum Hispanorum. Ceramica del Cerro de San Miguel de LirialO, publicat el 1954. Dos anys després veuria la llum l'estudi
sobre el poblat de l'Edat del Bronze de la Muntanyeta de Cabrera al Vedat de '!brrent,
obra molt important en el camí que conduirà a la definició de la Cultura del Bronze Valencià, encara avui de referència i consulta obligada. Sobre els treballs d'excavació que
el 1931 havia fet Mariano Jornet per tal de recuperar la major informació possible
abans de la seua total destrucció, l'acurada anàlisi de materials i paral.lels conduiran
Enric Pla i Domingo Fletcher a obrir nous horitzons dins l'Edat del Bronze peninsular,
tot separant de manera decidida la Muntanyeta de Cabrera del cercle de la Cultura de
l'Argar.
Havent fet una xicoteta excavació de salvament el 1953 en la Cova de Ribera a Cullera, publicarà els resultats en 1958, aprofitant l'ocasió per fer un balanç de l'estat de
coneixement de la nostra Prehistòria des del Neolític fins a l'Edat del Bronze, tot i p0sar una atenció molt especial en l'Eneolític i les seues coves sepulcrals múltiples. Durant molts anys serà aquest treball la síntesi de partida en la discussió dels nous descobriments, i el quadre comparatiu que llavors elaborarà sobre el conjunt de les troballes
disponibles restarà bàsic per a tots els treballs posteriors.
Les puntes de fletxa de base còncava, els anomenats braçalets d'arquer, els enterraments de Beni Sid a la Vall d'Ebo, els materials de la Cova del Barranc del Castellet a
Carrícola, la transició de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro, i molts altres jaciments i
problemes rebran l'atenció d'Enric Pla i Ballester, sempre amb plantejaments rigorosos
que esdevindran part important del paradigma de la comunitat científica en cada moment. Entre tots ells podem destacar les molt nombroses campanyes d'excavació realitzades al poblat eneolític de l'Ereta del Pedregal a Navarrés, en les quals vaig tindre la
sort de col.laborar des de 1976. Tanmateix, a poc a poc l'objectiu principal de les seues
investigacions anirà centrant-se en l'extraordinària Cultura Ibèrica desenvolupada a
les terres valencianes des de meitat del primer mi1.lenari abans de Crist fins a la romanització.
D'això en seran exemple els dos volums publicats del poblat de la Bastida de les A1cuses a Moixent, el 1965 i 1969, en els quals es dóna a conéixer el material obtingut als
-14-
[page-n-15]
ENRIC PLA I BALLESTER
,
departaments 1 al 100 en les campanyes d'excavaci6 realitzades de 1928 a 1931, sent la
Bastida de les Alcuses el primer jaciment excavat pel S.LP. després de la seua constitució el 1927. Aquests volums formaven la segona part de l'obra «La Bastida de les A1cuses y los problemas de la Cultura Ibérica)l, redactada per Domingo Fletcher, Enric Pla i
José Alcacer, obra que obtingué el Premi Martorell de l'Ajuntament de Barcelona el
1957. Destacarem, però, la importantíssima sèrie de treballs sobre l'instrumental agrícola ibèric, investigaci6 pionera i bàsica per a molts altres treballs posteriors sobre la
Cultura Ibèrica que publicarà entre 1968 i 1972, sent també aquesta la seua aportaci6
al Primer Congrés d'Història del Pafs Valencià celebrat a València e11971. Valorada en
el propi marc temporal, era aquesta una investigació innovadora que donava claus neves per a l'estudi de l'activitat econòmica dels Ibers, mentre que avui roman com una
aportaci6 clàssica que manté tota la seua validesa.
Les excavacions i posterior publicació del poblat de Los Villares a Caudete de las
Fuentes, els estudis sobre la necròpolis del Corral de Saus a Moixent i les seues escultures, els distints treballs de síntesi i molt especialment la ponència exposada i publicada en les Primeres Jornades d'Arqueologia del País Valencià organitzades per la Universitat d'Alacant el 1983, s6n altres tantes mostres d'una obra fonamental en la
història de la investigaci6 sobre la nostra Cultura Ibèrica.
Arqueòleg de camp i home de ciència, hi ha encara un altre aspecte de la biografia
d'Enric Pla i Ballester que mereix especial reconeixement de tots nosaltres: la seua entrega al S.LP. i Museu de Prehistòria. Primer, davall la forma d'estreta col.laboraci6
amb Domingo Fletcher per tal de superar els entrebancs i fer possible la consolidació
d'un Museu de Prehistòria que estigués d'acord amb la importància dels materials arqueològics recuperats pel SJ.P. Després, com a director en un moment extremadament
diffcil per a una institució que veia guardar en caixes les grans col.leccions exposades
durant vàries dècades i els més de vint mil volums de la seua biblioteca especialitzada,
i que veia trencar-se una ordenació de tants anys, de vegades fràgil però sempre suficient i sobretot absolutament necessària, com la d'aquells magatzems del Palau de la
Batlia. Era l'estiu de l'any 1982 i, una vegada més, el S.LP. i el seu Museu de Prehistòria canviaven de lloc, traslladant-se ara a l'antiga Casa de Ja Beneficència.
A poc a poc les coses tornaren al seu camí i davall la direcció d'Enric Pla el Museu
de Prehistòria inaugurava les noves instal.1acions un any després, amb una exposici6
monogràfica sobre la Cultura Ibèrica que mostrava la capacitat de renovació del S.I.P.
també en l'aspecte dels nous plantejaments museístics, però sobretot l'interés per mantenir el seu oferiment al conjunt de la societat i molt especialment al públic escolar. Les
condicions en les quals es desenvolupa l'activitat del S.I.P. no han permés que avui puguem considerar satisfactòria la seua situació, però l'esforç ha estat gran i s'han acomplit ja les dues primeres etapes del pla que deuria conduir a que de bell nou el SJ.P.
puga oferir a la societat valenciana la totalitat del seu Museu de Prehistòria. Amb el
format d'exposicions monogràfiques s'han obert fins ara les sales corresponents al Paleolític i Epipaleolític, a més de la sala monogràfica dedicada a l'Art Paleolític de la Cova
del Parpalló, que ho foren com a exposici6 dedicada a Les Societats Caçadores de la
Prehistòria Valenciana; i la sala corresponent al Neolític, inaugurada corn a exposici6
sobre El Neolític Valencià: Els primers agricultors i ramaders.
-15-
[page-n-16]
•
B. MARTf
Per la importància del seu treball científic i la tasca desenvolupada pel S.I.P. , a Enric Pla i Ballester li correspongué ben aviat una projecció nacional i internacional. Des
de la seua participació al Congrés Arqueològic del Sudest ce1.lebrat a Alcoi el 1950, la
seua presència serà constant en els Congresos Nacionals d'Arqueologia, sempre amb
aportacions valuoses basades en la pròpia investigació i en els seU8 amplis coneixements que abasten a l conjunt de l'arqueologia peninsular. Des del congrés de 1951 a
Madrid fins al de 1982 a Múrcia i Cartagena la veu d'Enric Pla i Ballester s'escoltarà
de manera especial a l'bora d'analitzar els problemes plantejats per les noves excavacions i estudis relacionats amb el període final de la Prehistòria peninsular, és a dir,
amb el naixement i desenvolupament de la Cultura Ibèrica si prenem com a referència
les terrres valencianes. De Ja mateixa manera, la seua aportació al coneixement de la
Cultura Ibèrica quedarà manifestada en la participació com a ponent de nombroses
reunions monogràfiques, com el symposium sobre l'Origen de la Cultura Ibèrica a Barcelona (1977), la Taula Rodona sobre la Baixa Època de la Cultura Ibèrica a Madrid
(1979) o l'abans citada ponència sobre la Cultura Ibèrica en les Jornades d'Arqueologia
del País Valencià organitzades per la Universitat d'Alacant a Elx (1983), reunió de gran
trascendència per a l'actual investigació prehistòrica i protohistòrica valenciana. A més
a més, serà membre de la Secció de Prehistòria a València de l'Institut Espanyol d'Arqueologia .. Rodrigo Caro- , del Consell Superior d'Investigacions Científiques, des de
1960; secretari d'aquesta secció des de 1970, ara formant part del Patronat .. Diega Saavedra Fajardo_, i responsable de la mateixa secció des de 1982. Delegat a València dels
Congresos Arqueolbgics Nacionals des de 1963. Col.laborador de la Bryant Foundation,
membre de la Société Préhistorique de l'Ariège, i membre de la Institució Alfons el
Magnànim de la Diputació de València, entre d'altres. Premi Martorell Nacional d'Arqueologia concedit per l'Ajuntament de Barcelona el 1957, per l'estudi sobre el poblat
ibèric de la Bastida de les Alcuses i els problemes de la Cultura Ibèrica, en col.laboració
amb Domingo Fletcher i José Alcérer. Ha obtingut també el Premi Conde de Lumiares
atorgat per la Comissió Provincial de Monuments d'Alacant, pel seu treball Mapa Arqueolbgic de la Província d'Alacant, el 1958. I el Premi Jaume I de l'Institut d'Estudis
Catalans, el 1966, per la seua Prehistòria de la Província d'Alacant, obra d'erudició i
minuciositat extraordinàries.
Destacarem a la fi, la participació sempre activa d'Enric Pla i Ballester en la Comissió Assessora d'Arqueologia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, oferint els seus coneixements i experiència en tot allb que es relaciona amb el patrimoni arqueològic valencià. I la seua incorporació com a Membre
d'Honor del Deutscbes Arcbaologisches Institut des de 1984, tot palesant el reconeixement internacional del qual és mereixedor.
Hem de tomar al començament en aquest apressat recorregut per tal com la personalitat d'Enric Pla i Ballester no podem separar-la del lloc on desenvolupà tota la seua
labor: el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. I això també vol
dir que una part molt important del seu treball quotidià només es pot apreciar si hom
valora l'actuació del SJ.P. i té en compte l'extraordinari equip humà que hi havia al darrere, el que ell formà amb Domingo Fletcher, exemple de compenetració per a tots nosaltres.
-16 -
[page-n-17]
ENRIC PLA I BALLESTER
7
Han quedat fora moltes referències significatives que podrem veure-les en examinar
la seua bibliografia. No volem, però, deixar de ressaltar la gran estima per tot allò que
és nostre i Ja consciència d'un treball necessari que Enric Pla i Ballester ha realitzat
decididament en el camp del nostre patrimoni cultural. I l'ajuda i el magisteri per a
tants estudiants i llicenciats que han completat la seua formació en el S.I.P.
-17-
[page-n-18]
[page-n-19]