Les dones de de l'antropologia. Una revisió des de la producció etnogràfica
Yolanda Aixelà Cabré
2008
[page-n-1]
LESDONESDESDEL’ANTROPOLOGIA
UNA REVISIÓ DES DE LA PRODUCCIÓ ETNOGRÀFICA
YOLANDA AIXELÀ
Universitat d’Alacant
Totes les societats semblen reconéixer una categoria de persones
que s’aproxima al que nosaltres qualifiquem de «dona»... La més
admirada, la «dona» més típica, pot no ser la mateixa a tot arreu.
SH. ARDENER (1978:43)
Introducció
La invisibilitat de les dones en les Ciències Socials ha estat notòria durant molt de temps. L’impacte del
feminisme en les diferents disciplines als anys setanta i, en el nostre cas, en l’Antropologia, va ser fonamental per a revisar marcs teòrics i metodologies, premisses i conclusions, qüestions que, en reformular-se, permetien afirmar que les dones van participar directament o indirecta, en major o menor mesura, en esferes socials com ara la política, l’econòmica, la familiar o la religiosa.
I és que l’Antropologia va ser una de les disciplines que van fer més visibles les dones gràcies a
la seua metodologia: el treball de camp antropològic requeria l’observació constant de les societats
que s’estudiaven i estava acompanyat per nombroses tècniques d’anotació dels fets observats. Per
això, es pot afirmar que, a pesar que l’anàlisi de les dones no va ser prioritari en la disciplina, sí que es
va prendre bona nota de les activitats i responsabilitats de les dones, observacions que permeten
posar de manifest el reconeixement social que aquestes rebien i les tasques que aquestes desenvolupaven en els seus contextos (tal com vaig desenvolupar en Aixelà, 2003; 2005a).
Aqueix revisionisme en les teories i en els mètodes, afavorit pel feminisme, ha permés rellegir treballs etnogràfics clàssics per a recuperar i conéixer la participació social de les dones. Alhora s’ha
pogut fer palesa la influència de l’androcentrisme en algunes conclusions. Com va afirmar Warren
(1988:51), «les dades del treball de camp han estat vistes recentment com uns textos que no només
revelen el marc en un moment interpretatiu; per això, el gènere s’analitza no només com allò que conté
els processos i les pressuposicions sinó també les produccions del treball de camp».
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
151
[page-n-2]
Antropòlogues de prestigi com Poewe (1981:v) han rebutjat la universalitat de la preponderància
masculina: «la dominació masculina universal és una il·lusió etnològica». Altres antropòlegs, com M.
Harris (1987:79-80), rebutjaren la base biològica de la construcció dels sexes seguint les consignes
feministes: «M’incline cap al punt de vista del moviment d’alliberament de la dona que sosté que l’“anatomia no és destí”, donant a entendre que les diferències sexuals innates no poden explicar la distribució desigual de privilegis i poders entre homes i dones en les esferes domèstica, econòmica i política.»
A continuació, presentem alguns dels casos etnogràfics en què les dones ostentaren influència
social en l’esfera del parentiu, de la política, de la religió o de l’economia, amb l’objectiu de fer més visible el col·lectiu femení.
Els casos remarcats ens mostraran que la construcció de gènere varia d’un lloc a un altre i que,
fins i tot en aquells contextos on emergeix una preponderància masculina androcèntrica, les dones han
desenvolupat diferents estratègies socials per a ostentar poder o autoritat o per a fer-se més visibles i
influents socialment.
Com s’observarà, un bon nombre dels casos etnogràfics on s’observa aqueixa influència de les
dones coincideixen a ser grups matrilineals (la filiació és transmesa per línia femenina). Aquest fet posa
de manifest l’interés per aprofundir en aquests grups per tal com, encara que les dones mai no van
ostentar el poder en solitari, es tractava de grups en què aqueix poder i aqueixa autoritat eren compartits, de manera més o menys igualitària, amb els homes. Es tracta de posar en relleu que van existir
societats amb una visibilitat social similar entre els sexes, denominades de paral·lelisme sexual
(Poewe), unisex (Geertz) o isogenèriques (Aixelà).
Les dones en l’esfera del parentiu
Les dones han ostentat diferents reconeixements socials en l’esfera del parentiu. Alguns relacionats
amb la seua influència en la filiació (amb preponderància masculina, femenina o d’ambdues línies de
parentiu), d’altres relacionats amb la residència del grup (en la comunitat materna o paterna, entre moltes altres) o d’altres amb la importància que rebia la maternitat en el seu context. De fet, aquest és un
tema especialment interessant tant en els grups patrilineals com en els cognaticis i matrilineals. En el
cas dels grups patrilineals hi ha nombrosos treballs que ens mostren que a pesar que el pes masculí siga més gran, les dones han pogut gestar diferents estratègies per a tenir més influència i visibilitat
social (Abu-Lughod, 1988; Aixelà, 2000). En el cas dels grups matrilineals i cognaticis, perquè aquests
podrien haver afavorit la visibilitat femenina mentre que la memòria genealògica i el prestigi del grup
requeia en les dones o en ambdós sexes, tal com vaig afirmar en Aixelà (2005b)1.
Un primer exemple d’això el recuperem gràcies a R. Lowie, que estudià diferents indis americans
entre els quals destacaren els crow, els iroquesos i els hopi. Una de les afirmacions de Lowie
1Ralston (1988:80), historiadora, considerà que l’impacte d’Occident va ser negatiu per a les dones en l’esfera del parentiu i en la social en general: «en temps
previs al contacte, la importància del parentiu en les societats polinèsiques tenia un èmfasi particular en el paper de les dones com a filles, germanes i ties, mentre que com a mullers i mares eren menys influents... En general, les dones no eren pensades com febles, dependents, passives o amb necessitat de protecció».
152
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-3]
(1972:63) més importants va ser el reconeixement simultani de la línia materna i paterna, cosa que
comportava la visibilitat femenina. Respecte als indis pueblo, els jasi d’Assam i els iroquesos, Lowie
(1972) afirmava que eren grups matrilineals en què les dones havien tingut drets especials o havien
jugat un paper destacat en la vida pública. En el cas crow, Lowie (1984:81) afirmava que «el reconeixement institucional de l’estatus de la muller s’hi evidencia en el fet que entre els crow ella normalment
participa amb el seu marit en els rituals sagrats». De fet, aqueix protagonisme de les dones s’havia
estés a d’altres esferes, ja que Lowie (1963:61) afegia que les dones crow tenien un lloc segur en la
vida tribal i una part equitativa en les seues compensacions. Aqueixa participació pública i aqueix reconeixement social de les dones coincidien, en el
cas dels iroquesos i dels pueblo, amb el fet
que, a més de matrilineals, es tractava de grups
matrilocals (residència en la comunitat de la
muller). De fet, per a Lowie (1984:80) «la posició de les dones era decididament alta respecte al que sovint s’assumia». (Fig. 1)
Meyer Fortes va estudiar en profunditat
els tallensi i els ashanti de Ghana. Va observar
que en ambdós grups la filiació, tant patrilineal
com matrilineal, condicionava les relacions
entre les persones i entre els grups i donava en
el segon cas un reconeixement social més
gran a les dones.
Pierre Bourdieu (1972) va abordar qüestions relatives al parentiu entre els berbers de la
Kabília algeriana (Fig. 2), amb un treball que va
fer molt visibles les dones d’aquest grup i que
desmitificava bona part dels estereotips sobre
dones àrabs i berbers. Va destacar la importància que tenien les diferències que hi havia entre
Fig. 1. Les dones naga tenen una completa llibertat sexual fins al naixement
del seu primer fill, però a partir d’aquest moment han d’anar a viure amb el
seu espòs. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
el parentiu oficial (patrilineal) i el parentiu pràctic
(cognatici). Aquest parentiu pràctic cognatici es manifiestava quan tenia lloc un matrimoni d’endogàmia
preferencial: creia que si es proposava que el matrimoni amb la filla del germà del pare era el preferent
(sobretot entre els grups àrabs) era perquè s’estava reconeixent el parentiu que transmetien les dones
(també Aixelà, 2000, per al cas marroquí). D’altra banda, també va ser important la comprovació de
Bourdieu (1972) respecte a la capacitat de les dones berbers d’establir pactes matrimonials (també
Aixelà, 2000). Tal com assenyalava, tot i que aquest tipus de matrimonis concertats per dones pogués
ser «minoritari» i aparentment sempre legitimat pels marits, la veritat és que la seua existència posava
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
153
[page-n-4]
en relleu nous marges d’acció femenins. Per a Bourdieu (1972:271), es tractava de matrimonis ordinaris, enllaços que, majoritàriament, eren protagonitzats per les filles.
Gottlieb (1990), en la línia de Bourdieu, es va desmarcar d’aquells treballs que, sota la suposada
preponderància de la filiació patrilineal, negaven la influència i el poder de les dones, considerant que
les nocions de pol·lució femenina eren una metàfora de la marginalitat sociològica de les dones.
Gottlieb (1990:128) ho havia observat entre els beng de la Costa d’Ivori.
També O. Journet (1985:31) afirmava que entre els joola (diola) de Basse-Casamance del
Senegal (patrilineals i patrilocals) l’autoritat masculina sobre les mullers era relativa i el poder de les
dones es recolzava precisament en la
seua capacitat reproductiva.
Smedley (1980:355) va observar
també l’important paper de les dones
en la mediació entre parents i en la
determinació dels comandaments
entre els birom de Nigèria (de filiació
cognatícia) a pesar d’haver-hi una
certa preponderància masculina en el
sistema.
Finalment, cal recuperar Clastres
i Firth. Clastres (1981:249) atorgava
una rellevància singular al paper de les
dones des de la maternitat, per tal
com, a pesar de considerar que l’obligació de les dones «és assegurar la
reproducció biològica i, encara més,
social de la comunitat: les dones porFig. 2. Les dones dels poblats berbers són més lliures que les dones àrabs.
Font:“ Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ten els xiquets al món… la feminitat és
la maternitat, en principi com a funció
biològica, però sobretot com a domini
sociològic exercit sobre la producció de xiquets: depén exclusivament de les dones que hi haja o no hi
haja xiquets... és això el que assegura el domini de les dones sobre la societat». Per la seua banda, Firth
(1961:110) va creure que entre els tikopia les restriccions femenines eren més aparents que vertaderes:
«De vegades, aqueixes regles tradicionals imposen vertaderes inhabilitacions a les dones, encara que
això, freqüentment, és més aparent que real. Qualsevulla que siga, teòricament, la seua posició social,
una dona exerceix, en la pràctica, una influència considerable... Aqueixes diferències socials entre l’un i
l’altre sexe —diferències que es donen en tot tipus de societat humana— poden referir-se, en última instància, a la situació biològica de la dona en la seua condició d’ésser que engendra fills».
154
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-5]
Les dones en l’esfera política
Les dones han ostentat influències diferents en l’esfera política (Fig. 3). Aquesta influència podia
expressar-se en el seu poder, autoritat o lideratge d’òrgans comunitaris. Per a il·lustrar aquesta qüestió assenyalarem diferents casos etnogràfics en els quals es relatava algun d’aquests marges d’acció,
factors que permeten relativitzar la suposada subordinació femenina universal.
Fortes (1963:65) es va referir en nombroses ocasions als ashanti (matrilineals) en termes d’equitat: «L’anàlisi genealògica mostra que la posició de cap de la família (fie panin) és clau per a la major
part de les característiques més importants de l’estructura domèstica. Ambdós, home i dona, ocupen
aquesta posició, i els ashanti defensen que hi ha una completa igualtat entre ells referent a això».
Firth (1961:128-129) havia assenyalat que entre els
bemba de Zimbabwe les dones, filles i nétes podien ser
caps tribals. De fet, també Fortes havia observat que entre
els ashanti cada cap de poblat prenia una dona d’una certa
edat que era designada pel consell de notables per a dirigir
la comunitat. En el cas ashanti aquest poder i aquesta autoritat que tenien les dones akan també havia estat confirmat
per Yakan (1995:70), que va comprovar que les dones sempre havien participat en l’estructura política.
Murdock (1945:207) destacava també que entre els
haida de la Colúmbia Britànica «la prefectura s’hereta per
línia materna, tant en la família com en el clan. Els béns, els
privilegis i l’autoritat descendeixen en conjunt al parent més
pròxim —un germà més jove o, si no n’hi ha, el fill major de
la germana de més edat—. La dona hereta la prefectura únicament si no hi ha hereus barons».
Per la seua banda, Claudot (1993:122), que havia analitzat la influència i els poders que històricament havien posseït
les dones tuareg (grup matrilineal) va observar que les dones
Fig. 3. La tia de Dinizulu, “reina” dels zulus en l’última
dècada del segle XIX. Es calcula que com a “preu de la
núvia” o lobolo almenys ascendia a vint vaques. Font:
“Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
intervenien directament en la gestió de les tribus i les faccions.
Claudot (1993:121) assenyalava que l’autonomia femenina tuareg estava garantida, a més, pels seus béns.
Cunnison (1960:297) també havia observat que entre els matrilineals luapula el poder de la muller
del cap era tan clar que assenyalava que podien trencar la comunitat, i Mair (1984:74) també havia
remarcat l’autoritat de les dones enfront dels homes entre els lele (de filiació matrilineal), cosa que Mair
pensava que provocava en els marits una polèmica humiliació.
També remarcant els deures dels marits envers les seues mullers s’havia declarat Colson
(1961:69) en el cas dels tonga: «el marit exerceix disciplina, no obstant això, només quan la seua muller
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
155
[page-n-6]
falla en els seus deures cap a ell. En la resta de les seues activitats, ella actua lliurement». D’altra
banda, Chilver i Kaberry (1969:134) assenyalaven l’existència d’associacions liderades per dones entre
els tonga, punt confirmat per Lebeuf (1960:113).
Per la seua banda, Alpers (1972:178) recordava que encara que la prefectura dels yao no acostumava a recaure en les dones, algunes d’elles eren advertides de la pròxima elecció per tal de conéixer
la seua opinió. Per a Mitchel, encara que habitualment l’autoritat requeia en els homes, hi havia casos
en què eren les dones yao qui ostentaven el poder i el lideratge de la comunitat, per bé que matisava
que si el conflicte a resoldre presentava gravetat hi podia participar el seu germà classificatori.
En el cas dels ohaffia recollit per
Nsugbe (1974:68), s’explicitava l’existència d’una associació de dones, anomenada Ikpirikpe, que funcionava al marge
de la Umuaka, que era l’òrgan polític i
ritual ostentat per homes. Des de l’associació de les dones era possible modificar les decisions preses per l’òrgan masculí mitjançant diferents mecanismes de
pressió (Fig. 4). Per a Nsugbe (1974:68),
els òrgans comunitaris masculí i femení,
Umuaka i la Ikpirikpe, estaven al mateix
nivell. Així, entre els ohaffia hi havia un
repartiment de poder entre els dos
sexes.
Per la seua banda, Holy (1986:210)
considerava que els marges de poder de
les dones en el grup toka (de descenFig. 4. Les dones teda són tan orgulloses com els homes. Si un marit insulta grollerament la seua dona en públic, aquesta pot despullar-se davant els presents i anar-se’n
desdenyosamente. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
dència matrilineal) eren clars, per tal com
la societat tradicional confirmava la centralitat femenina.
Les dones en l’esfera de la religió
La visibilitat de les dones en l’esfera religiosa ha estat menor que la que han obtingut en altres esferes
socials (Fig. 5). En general, els antropòlegs constataren que sí que mantenien certa influència en els
rituals o en la màgia, per bé que en aquells llocs on havia impactat alguna de les religions monoteistes
la seua influència s’havia vist molt limitada.
Així, Lowie (1983:193-194) comprovava que entre els crow, els iroquesos o els pueblo hi
havia dones magues igual que homes mags, ço que li permetia qüestionar que les dones estigue-
156
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-7]
ren realment excloses de les manifestacions religioses: «fins a quin punt aqueixa incapacitat [religiosa] està basada en una peculiaritat innata, fins a quins límits és conseqüència del seu entorn
cultural específic?»
Per la seua banda, Victor Turner (1980:4), estudiós dels ndembu de Zàmbia (matrilineals), destacava que era de les dones «de qui depén la continuïtat social dels poblats» (Fig. 6). Aqueixa preponderància femenina a través del parentiu, que constantment explicitava Turner (1980:23), creia
que «més que qualsevol altre principi de l’organització social, la matrilinealitat confereix ordre i
estructura a la vida social ndembu». Turner (1980:63) explicava com les dones ndembu utilitzaven
el ritual de la pubertat, per tal com aquest «assegura que encara que la matrilinealitat es veja constantment desafiada per altres principis i altres tendències [patrilocalitat, tensions entre sexes, ambdós escenificats davant l’arbre de la
llet], persisteix malgrat ells i triomfa
sobre ells».
C. Geertz (1987:343) assenyalava que per als balinesos «la diferenciació sexual està culturalment
esborrada en extrem, car la major
part de les activitats formals i informals comprenen la participació
d’homes i dones en peu d’igualtat, i
generalment aqueixa activitat s’exerceix en parelles. Des de la religió
fins a la política, l’economia, la vestimenta, Bali és més aviat una
societat unisex, circumstància clarament expressada pels seus usos i
pel seu simbolisme. Fins i tot en
Fig. 5. Algunes sacerdotesses i una avlesi, comediant tocada amb un barret, ballen en la
festa d’unes noces. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores,
S.A., Barcelona.
contextos en què les dones no
representen en realitat un gran paper —la música, la pintura, certes activitats agrícoles—, la seua
absència, que en tot cas és només relativa, és més una qüestió circumstancial que no un fet imposat per la societat».
Entre els ohaffia de Nsugbe (1974:19), nombrosos ritus eren protagonitzats per dones: «hi ha
casos de tradicions entre els ohaffia en els quals el paper de les dones pren rellevància en la fundació de les comunitats i dels llinatges. Aquest fet és conegut i ritualitzat any rere any. En el poble
d’Amuma, per exemple, hi ha un ritu anual en memòria de la fundació del poble. En aquest, el líder
del ritual és una dona».
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
157
[page-n-8]
Les dones en l’esfera econòmica
La participació de les dones en l’esfera econòmica s’ha fet evident en la majoria de les societats. Elles,
juntament amb els homes, han garantit la supervivència del grup amb les nombroses tasques que realitzaven tant en economies de subsistència com en les economies de mercat. Certament, no sempre
han pogut utilitzar els recursos obtinguts segons els seus propis criteris, ni tampoc ha rebut el seu treball el prestigi social que mereixia. No obstant això, és important remarcar algunes de les seues nombroses labors a l’economia del grup i, per descomptat, alguns dels casos en què les seues tasques
van ser reconegudes socialment.
Va ser Polanyi amb la seua classificació de les economies (de la més rudimentària que es basava en la reciprocitat fins a la més complexa basada en l’economia de mercat) qui plantejaria que havia
estat l’Estat i, sobretot, l’impacte de la colonització el que havia generat les diferències de
sexe en nombroses societats, tal com diferents antropòlogues, després de l’impacte
del Feminisme, posarien en relleu (Sacks,
Boserup, Stoler, entre altres).
Per la seua banda, Lowie (1972:61)
havia destacat en els casos iroqués, pueblo i
navaho, que no es podia afirmar que les
dones foren sempre esclaves del treball en
les societats «primitives», perquè deia que «la
distribució de tasques és bastant igualitària».
Per a rebutjar aquests judicis de valor,
Herskovits (1952:75-76) va posar l’exemple de
Fig. 6. Aquestes dones bakalé, a la zona del riu Ngounié, Gabon, han fet una
medicina a força d’escorces d’arbres aromàtics, per a prevenir-se dels esperits dolents que provoquen l’esterilitat de la tribu. Font: “Pueblos de la tierra.
Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
les dones del Dahomei, on va remarcar la
important participació d’aquestes en l’esfera
social i domèstica i, fins i tot, la seua independència econòmica: «les dones, que venen mercaderies al mercat o fan ceràmica o tenen cura
de les hortes, contribueixen a la seua sustentació... (Fig. 7) Com els guanys d’una dona són seus i en pot
disposar, i com les dones, com a comerciants en el mercat, gaudeixen d’una posició econòmica elevada... n’hi ha un nombre apreciable que disposen de mitjans abundants». Per a Herskovits (1937:340) «la
dona és respectada, no sols pels membres del seu propi entorn sinó pels dahomei en general.
Habitualment ella és rica i, segons el nombre de persones que estiguen sota el seu control, poderosa,
mentre que, com qualsevol altre dahomei que pot controlar recursos i persones, manca de prestigi».
També Douglas (1963:52) va remarcar les prebendes que gaudien les dones lele en el marc econòmic, com per exemple la llibertat amb què les dones podien distribuir alguns aliments: «Cada dona
158
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-9]
casada controlava les seues pròpies provisions de gra. Ella podia donar-les com desitjàs». De fet,
Douglas (1963:33) assenyalà l’existència d’una divisió del treball segons sexe entre els lele: «els diferents treballs entre homes i dones els fan dependents els uns dels altres». (Fig. 8)
També Heusch (1980:30) va remarcar els nombrosos treballs que realitzaven les dones tonga: «la
majoria dels treballs agrícoles, com sempre, recauen en les esquenes de les dones».
Terray (1977:129-130) també havia observat que les dones del país kulango i abron, a pesar
d’establir que «existeix innegablement dominació dels homes sobre les dones i explotació del treball
femení», en el seu cas concret «la divisió del treball entre els sexes realitza una distribució de les tasques més equilibrada... Les dones poden vendre, per al seu profit, l’excedent de la seua producció.
Els béns deixats per una dona són heretats per la seua germana uterina, per la seua filla o per la filla
de la seua germana... Les dones, i
en particular les ancianes, són consultades regularment i exerceixen
sobre les decisions una influència
discreta, però considerable. D’altra
banda, els “afers de dones” són dirimits per les dones... En resum, en el
país abron i en el país kulango, les
dones gaudeixen d’una autonomia
relativa, afavorida a més a més per
la regla de residència paral·lela i la
tendència a l’endogàmia de llogaret... També trobem aquesta relativa
autonomia en el pla polític, com es
coneix pel lloc assignat a les reines
en l’organització de l’Estat abron».
Fig. 7. Venda d’escalònies, conegudes localment com sabala, en un mercat d’Angola.
Menyspreat pels homes, el comerç és una tasca exclusiva de les dones. Font:“ Pueblos de
la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
Conclusions
La invisibilitat de les dones en les societats ha estat una constant que ha dut nombrosos investigadors
a assenyalar que la subordinació femenina era universal. No obstant això, aquesta afirmació ha de ser
matisada. En primer lloc, perquè, com hem observat, hi ha nombrosos casos etnogràfics que demostren que les dones tenien reconeixement i prestigi social en les seues societats. En segon lloc, perquè
probablement aquestes asseveracions venien esbiaixades per una mirada androcèntrica que havia
arrelat en les teories antropològiques.
Es pot dir que és totalment necessari remarcar que les dones han generat les seues pròpies
estratègies socials per a influir socialment tant en contextos adversos, amb major preponderància masculina, com en contextos propicis, on elles compartien les responsabilitats amb els homes.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
159
[page-n-10]
D’altra banda, l’impacte d’alguns processos androcèntrics ha estat molt negatiu en aquells contextos en què les dones tenien una visibilitat social notable. Aquest és el cas de l’impacte de la colonització, de les religions monoteistes i de la construcció dels Estats-nació en la categorització sexual
dels grups de filiació matrilineal i cognatícia, atés que, en aquests grups, la possibilitat que les dones
ostentassen poder, autoritat i/o lideratge d’òrgans comunitaris juntament amb els homes, va ser menor,
si no rebutjada. Així, la influència de la colonització en els grups de filiació matrilineal es va expressar
en tant que la seua categorització sexual s’establia en termes jeràrquics i desiguals: per exemple, la
resolució de certs conflictes i la mateixa gestió colonial va passar en nombroses ocasions per la interlocució dels colonitzadors (homes) amb uns òrgans comunitaris que podien estar ocupats per dones
(per exemple, el cas ashanti), cosa que d’alguna manera va influir en una masculinització imposada pels
administradors. En referència a l’androcentrisme monoteista, es pot remarcar que diferents investigacions posaren de manifest l’impacte
que va poder tenir aqueix biaix de
gènere en els grups de filiació matrilineal: la visibilitat femenina s’hi veia
minvada a favor de la masculina.
Finalment,
la
construcció
dels
Estats-nació es va edificar sobre una
perspectiva masculina i androcèntrica que també podia significar la pèrdua de visibilitat per part d’un col·lectiu femení que fins llavors havia acaparat
Fig. 8. Els dongo observen una rígida divisió del treball. Les dones tenen al seu càrrec l’elaboració d’objectes de fang cuit. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”.
Salvat Editores, S.A., Barcelona.
poder
i
prestigi
social.
L’impacte d’aquests dos darrers processos es percep amb claredat en
l’illa de Mafia (Tanzània), on Caplan
(1984:42) va comprovar la pèrdua
de poders femenins arran de l’establiment de l’Estat i de l’impacte de la islamització.
En qualsevol cas, la revisió plantejada pretén continuar la labor que nombrosos antropòlegs van
iniciar en el reconeixement del prestigi i la influència que diferents dones han ostentat en els seus respectius contextos socials.
Bibliografia
AAVV: “Pueblos de la tierra.Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ABU-LUGHOD, Lila (1987): Veiled sentiments. Honor and Poetry in a Beduin Society. American University in Cairo Press, El Cairo.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2000): Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ediciones Bellaterra,
Barcelona.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2003): «La construcción de género en al Antropología Social». Revista de Occidente, febrer, núm. 261, p.
79-95.
160
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-11]
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2005a): Género y Antropología Social. Doble J/ Comunicación Social, Sevilla.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2005b): «Parentesco y género en el África subsahariana. La categorización sexual de los grupos matrilineales». Studia Africana, 16, p. 80-89.
ALPERS, Edward A. (1972): «Towards a History of the Expansion of Islam in East Africa: the Matrilineal Peoples of the Southern Interior».
En T. O. Ranger, I. N. Kimambo (eds.): The Historical Study of African Religion. With special reference to East and Central
Africa. Heinemann, Londres / Nairobi / Ibadan, p. 172-201.
ARDENER, Shirley (1978): «Introduction. The Nature of Women in Society». En Ardener (ed.): Defining females: The Nature of Women
in Society. Croom Helm, Londres, p. 9-48.
BOURDIEU, Pierre (1972): Esquisse d’une théorie de la pratique. Librairie Droz, Ginebra.
CAPLAN, Patricia (1984): «Cognatic descent, Islamic law and women’s property on the East African Coast». En Hirschon (ed.): Women
and property. Women as property. St. Martin’s Press, Nova York, p. 23-43.
CLASTRES, Pierre (1981) (1977): «La desgracia del guerrero salvaje». En Clastres: Investigaciones en antropología política. Gedisa,
Barcelona, p. 217-256.
CLAUDOT-HAWAD, Hélène (1993): Les touaregs. Portrait en fragments. Edisud, Aix-en-Provence.
COLSON, Elisabeth (1961): «Plateau Tonga». En D. Schneider y K. Gough (eds.): Matrilineal Kinship. University California Press,
Berkeley / Los Ángeles, p. 36-95.
DOUGLAS, Mary (1963): The Lele of the Kasai. Oxford University Press, Londres.
FIRTH, Raymond (1961) (1938): Tipos humanos. Una introducción a la antropología social. Editorial Universitaria de Buenos Aires,
Buenos Aires.
FORTES, Meyer (1963) (1949): «Time ans social structure: an ashanti case study». En Fortes (ed.) Social Structure Studies presented
to A. R. Radcliffe-Brown. Russell & Russell Inc, Nova York, p. 54-84.
FORTES, Meyer (1975) (1971): «La estructura de los grupos de filiación unilineal». En Dumont: Introducción a dos teorías de la antropología social. Anagrama, Barcelona, p. 170-198.
GEERTZ, Clifford (1987) (1973): La interpretación de las culturas. Gedisa, Barcelona.
GOTTLIEB, Alma (1990): «Rethinking Female Pollution: The Beng Case (Côte d’Ivoire)». En Sanday, R. G. Goodenough (eds.): Beyond
the Second Sex. New Directions in the Anthropology of Gender. University of Pennsylvania Press, Filadèlfia, p. 115-138.
HARRIS, Marvin (1987) (1974): Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza: Madrid.
HERSKOVITS, Melville J. (1937): «A note on ‘women marriage’ in Dahomey». Africa, Londres, v.10, p. 335-341.
HERSKOVITS, Melville J. (1952) (1948): El hombre y sus obras. La ciencia de la antropología cultural. Fondo de Cultural Económica,
Mèxic-Buenos Aires.
HOLY, Ladislav, (1986): Strategies and Norms in a Changing Matrilineal Society. Descent, succession and inheritance among the Toka
of Zambia. Cambridge University Press, Cambridge.
HEUSCH, Luc de (1980): «Heat, Physiology, and Cosmology: Rites de Passage among the Thonga». En I. Karp, Ch. S. Bird, (eds.):
Explorations in African Systems of Thought. Indiana University Press, Bloomington, p. 27-43.
JOURNET, Odile (1985): «Les hyper-mères nónt plus d’enfants. Maternité et ordre social chez les Joola de Basse-Casamance». En
N.C. Mathieu, (ed.) : L’arraisonnement des femmes. Essais en anthropologie des sexes. École des Hautes Études en
Sciences Sociales, París, p. 17-36.
KABERRY, Phyllis (1969): «Witchcraft of the Sun: Incest in Nso». En Douglas y Kaberry (ed.): Man in Africa. Tavistock Publications,
Londres, p. 175-195.
LEBEUF, Annie M. D. (1960): «Le role de la femme dans l’orgaisation politique des sociétés africaines». En Palme (ed.): Femmes
d’Afrique Noire. Mouton & Co, París, p. 93-119.
LOWIE, Robert (1963) (1935): The Crow Indians. University of Nebraska Press, Londres.
LOWIE, Robert (1972) (1920): La sociedad primitiva. Amorrortu editores, Buenos Aires.
LOWIE, Robert (1983) (1952): Religiones primitivas. Alianza, Madrid.
LOWIE, Robert (1984) (1954): Indians of the Plains. University of Nebraska Press, Londres.
MAIR, Lucy (1984) (1969): African Marriage and Social Change. Frank Cass & Co Ltd, Londres.
MURDOCK, George Peter (1945) (1934): Nuestros contemporáneos primitivos. Fondo de Cultura Económica, Mèxic.
NSUGBE, Philip O. (1974): Ohaffia. A Matrilineal Ibo People. Clarendon Press, Oxford.
POEWE, Karla O. (1981): Matrilineal Ideology. Male-Female Dynamics in Luapula, Zambia. Academic Press for the International African
Institute, Londres.
POLANYI, Karl (1976) «El sistema económico como proceso institucionalizado». En Godelier (comp.): Antropología y economía.
Anagrama, Barcelona, p. 155-178.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
161
[page-n-12]
RALTSON, Caroline, (1988): «Polyandry, ‘pollution’, ‘prostitution’. The problems of eurocentrism and androcentrism in Polynesian studies». En Caine, Grosz i Lepervanche (eds.): Crossing boundaries. Feminisms and the critique of knowledges. Allen & Unwin,
Londres, p. 71-80.
SMEDLEY, Audrey (1980): «The implications of Birom Cicisbeism». Journal of Comparative Family Studies, vol. XI, núm. 3 (número especial), p. 345-358.
TERRAY, Emmanuel (1977) (1975): «Clases y conciencia de clase en el reino abron de Gyaman». En Bloch (comp.): Análisis marxistas
y antropología social. Anagrama, Barcelona, p. 105-162.
TURNER, Victor (1980) (1967): La selva de los símbolos. Siglo XXI, Madrid.
WARREN, Carol A. B. (1988): Gender Issues in Field Research. Sage Publications, Londres.
YAKAN, Mohamad Z. (1999): Almanac of African Peoples & Nations. Transaction Publishers, Londres / New Brunswick.
162
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-13]
LESDONESDESDEL’ANTROPOLOGIA
UNA REVISIÓ DES DE LA PRODUCCIÓ ETNOGRÀFICA
YOLANDA AIXELÀ
Universitat d’Alacant
Totes les societats semblen reconéixer una categoria de persones
que s’aproxima al que nosaltres qualifiquem de «dona»... La més
admirada, la «dona» més típica, pot no ser la mateixa a tot arreu.
SH. ARDENER (1978:43)
Introducció
La invisibilitat de les dones en les Ciències Socials ha estat notòria durant molt de temps. L’impacte del
feminisme en les diferents disciplines als anys setanta i, en el nostre cas, en l’Antropologia, va ser fonamental per a revisar marcs teòrics i metodologies, premisses i conclusions, qüestions que, en reformular-se, permetien afirmar que les dones van participar directament o indirecta, en major o menor mesura, en esferes socials com ara la política, l’econòmica, la familiar o la religiosa.
I és que l’Antropologia va ser una de les disciplines que van fer més visibles les dones gràcies a
la seua metodologia: el treball de camp antropològic requeria l’observació constant de les societats
que s’estudiaven i estava acompanyat per nombroses tècniques d’anotació dels fets observats. Per
això, es pot afirmar que, a pesar que l’anàlisi de les dones no va ser prioritari en la disciplina, sí que es
va prendre bona nota de les activitats i responsabilitats de les dones, observacions que permeten
posar de manifest el reconeixement social que aquestes rebien i les tasques que aquestes desenvolupaven en els seus contextos (tal com vaig desenvolupar en Aixelà, 2003; 2005a).
Aqueix revisionisme en les teories i en els mètodes, afavorit pel feminisme, ha permés rellegir treballs etnogràfics clàssics per a recuperar i conéixer la participació social de les dones. Alhora s’ha
pogut fer palesa la influència de l’androcentrisme en algunes conclusions. Com va afirmar Warren
(1988:51), «les dades del treball de camp han estat vistes recentment com uns textos que no només
revelen el marc en un moment interpretatiu; per això, el gènere s’analitza no només com allò que conté
els processos i les pressuposicions sinó també les produccions del treball de camp».
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
151
[page-n-2]
Antropòlogues de prestigi com Poewe (1981:v) han rebutjat la universalitat de la preponderància
masculina: «la dominació masculina universal és una il·lusió etnològica». Altres antropòlegs, com M.
Harris (1987:79-80), rebutjaren la base biològica de la construcció dels sexes seguint les consignes
feministes: «M’incline cap al punt de vista del moviment d’alliberament de la dona que sosté que l’“anatomia no és destí”, donant a entendre que les diferències sexuals innates no poden explicar la distribució desigual de privilegis i poders entre homes i dones en les esferes domèstica, econòmica i política.»
A continuació, presentem alguns dels casos etnogràfics en què les dones ostentaren influència
social en l’esfera del parentiu, de la política, de la religió o de l’economia, amb l’objectiu de fer més visible el col·lectiu femení.
Els casos remarcats ens mostraran que la construcció de gènere varia d’un lloc a un altre i que,
fins i tot en aquells contextos on emergeix una preponderància masculina androcèntrica, les dones han
desenvolupat diferents estratègies socials per a ostentar poder o autoritat o per a fer-se més visibles i
influents socialment.
Com s’observarà, un bon nombre dels casos etnogràfics on s’observa aqueixa influència de les
dones coincideixen a ser grups matrilineals (la filiació és transmesa per línia femenina). Aquest fet posa
de manifest l’interés per aprofundir en aquests grups per tal com, encara que les dones mai no van
ostentar el poder en solitari, es tractava de grups en què aqueix poder i aqueixa autoritat eren compartits, de manera més o menys igualitària, amb els homes. Es tracta de posar en relleu que van existir
societats amb una visibilitat social similar entre els sexes, denominades de paral·lelisme sexual
(Poewe), unisex (Geertz) o isogenèriques (Aixelà).
Les dones en l’esfera del parentiu
Les dones han ostentat diferents reconeixements socials en l’esfera del parentiu. Alguns relacionats
amb la seua influència en la filiació (amb preponderància masculina, femenina o d’ambdues línies de
parentiu), d’altres relacionats amb la residència del grup (en la comunitat materna o paterna, entre moltes altres) o d’altres amb la importància que rebia la maternitat en el seu context. De fet, aquest és un
tema especialment interessant tant en els grups patrilineals com en els cognaticis i matrilineals. En el
cas dels grups patrilineals hi ha nombrosos treballs que ens mostren que a pesar que el pes masculí siga més gran, les dones han pogut gestar diferents estratègies per a tenir més influència i visibilitat
social (Abu-Lughod, 1988; Aixelà, 2000). En el cas dels grups matrilineals i cognaticis, perquè aquests
podrien haver afavorit la visibilitat femenina mentre que la memòria genealògica i el prestigi del grup
requeia en les dones o en ambdós sexes, tal com vaig afirmar en Aixelà (2005b)1.
Un primer exemple d’això el recuperem gràcies a R. Lowie, que estudià diferents indis americans
entre els quals destacaren els crow, els iroquesos i els hopi. Una de les afirmacions de Lowie
1Ralston (1988:80), historiadora, considerà que l’impacte d’Occident va ser negatiu per a les dones en l’esfera del parentiu i en la social en general: «en temps
previs al contacte, la importància del parentiu en les societats polinèsiques tenia un èmfasi particular en el paper de les dones com a filles, germanes i ties, mentre que com a mullers i mares eren menys influents... En general, les dones no eren pensades com febles, dependents, passives o amb necessitat de protecció».
152
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-3]
(1972:63) més importants va ser el reconeixement simultani de la línia materna i paterna, cosa que
comportava la visibilitat femenina. Respecte als indis pueblo, els jasi d’Assam i els iroquesos, Lowie
(1972) afirmava que eren grups matrilineals en què les dones havien tingut drets especials o havien
jugat un paper destacat en la vida pública. En el cas crow, Lowie (1984:81) afirmava que «el reconeixement institucional de l’estatus de la muller s’hi evidencia en el fet que entre els crow ella normalment
participa amb el seu marit en els rituals sagrats». De fet, aqueix protagonisme de les dones s’havia
estés a d’altres esferes, ja que Lowie (1963:61) afegia que les dones crow tenien un lloc segur en la
vida tribal i una part equitativa en les seues compensacions. Aqueixa participació pública i aqueix reconeixement social de les dones coincidien, en el
cas dels iroquesos i dels pueblo, amb el fet
que, a més de matrilineals, es tractava de grups
matrilocals (residència en la comunitat de la
muller). De fet, per a Lowie (1984:80) «la posició de les dones era decididament alta respecte al que sovint s’assumia». (Fig. 1)
Meyer Fortes va estudiar en profunditat
els tallensi i els ashanti de Ghana. Va observar
que en ambdós grups la filiació, tant patrilineal
com matrilineal, condicionava les relacions
entre les persones i entre els grups i donava en
el segon cas un reconeixement social més
gran a les dones.
Pierre Bourdieu (1972) va abordar qüestions relatives al parentiu entre els berbers de la
Kabília algeriana (Fig. 2), amb un treball que va
fer molt visibles les dones d’aquest grup i que
desmitificava bona part dels estereotips sobre
dones àrabs i berbers. Va destacar la importància que tenien les diferències que hi havia entre
Fig. 1. Les dones naga tenen una completa llibertat sexual fins al naixement
del seu primer fill, però a partir d’aquest moment han d’anar a viure amb el
seu espòs. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
el parentiu oficial (patrilineal) i el parentiu pràctic
(cognatici). Aquest parentiu pràctic cognatici es manifiestava quan tenia lloc un matrimoni d’endogàmia
preferencial: creia que si es proposava que el matrimoni amb la filla del germà del pare era el preferent
(sobretot entre els grups àrabs) era perquè s’estava reconeixent el parentiu que transmetien les dones
(també Aixelà, 2000, per al cas marroquí). D’altra banda, també va ser important la comprovació de
Bourdieu (1972) respecte a la capacitat de les dones berbers d’establir pactes matrimonials (també
Aixelà, 2000). Tal com assenyalava, tot i que aquest tipus de matrimonis concertats per dones pogués
ser «minoritari» i aparentment sempre legitimat pels marits, la veritat és que la seua existència posava
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
153
[page-n-4]
en relleu nous marges d’acció femenins. Per a Bourdieu (1972:271), es tractava de matrimonis ordinaris, enllaços que, majoritàriament, eren protagonitzats per les filles.
Gottlieb (1990), en la línia de Bourdieu, es va desmarcar d’aquells treballs que, sota la suposada
preponderància de la filiació patrilineal, negaven la influència i el poder de les dones, considerant que
les nocions de pol·lució femenina eren una metàfora de la marginalitat sociològica de les dones.
Gottlieb (1990:128) ho havia observat entre els beng de la Costa d’Ivori.
També O. Journet (1985:31) afirmava que entre els joola (diola) de Basse-Casamance del
Senegal (patrilineals i patrilocals) l’autoritat masculina sobre les mullers era relativa i el poder de les
dones es recolzava precisament en la
seua capacitat reproductiva.
Smedley (1980:355) va observar
també l’important paper de les dones
en la mediació entre parents i en la
determinació dels comandaments
entre els birom de Nigèria (de filiació
cognatícia) a pesar d’haver-hi una
certa preponderància masculina en el
sistema.
Finalment, cal recuperar Clastres
i Firth. Clastres (1981:249) atorgava
una rellevància singular al paper de les
dones des de la maternitat, per tal
com, a pesar de considerar que l’obligació de les dones «és assegurar la
reproducció biològica i, encara més,
social de la comunitat: les dones porFig. 2. Les dones dels poblats berbers són més lliures que les dones àrabs.
Font:“ Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ten els xiquets al món… la feminitat és
la maternitat, en principi com a funció
biològica, però sobretot com a domini
sociològic exercit sobre la producció de xiquets: depén exclusivament de les dones que hi haja o no hi
haja xiquets... és això el que assegura el domini de les dones sobre la societat». Per la seua banda, Firth
(1961:110) va creure que entre els tikopia les restriccions femenines eren més aparents que vertaderes:
«De vegades, aqueixes regles tradicionals imposen vertaderes inhabilitacions a les dones, encara que
això, freqüentment, és més aparent que real. Qualsevulla que siga, teòricament, la seua posició social,
una dona exerceix, en la pràctica, una influència considerable... Aqueixes diferències socials entre l’un i
l’altre sexe —diferències que es donen en tot tipus de societat humana— poden referir-se, en última instància, a la situació biològica de la dona en la seua condició d’ésser que engendra fills».
154
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-5]
Les dones en l’esfera política
Les dones han ostentat influències diferents en l’esfera política (Fig. 3). Aquesta influència podia
expressar-se en el seu poder, autoritat o lideratge d’òrgans comunitaris. Per a il·lustrar aquesta qüestió assenyalarem diferents casos etnogràfics en els quals es relatava algun d’aquests marges d’acció,
factors que permeten relativitzar la suposada subordinació femenina universal.
Fortes (1963:65) es va referir en nombroses ocasions als ashanti (matrilineals) en termes d’equitat: «L’anàlisi genealògica mostra que la posició de cap de la família (fie panin) és clau per a la major
part de les característiques més importants de l’estructura domèstica. Ambdós, home i dona, ocupen
aquesta posició, i els ashanti defensen que hi ha una completa igualtat entre ells referent a això».
Firth (1961:128-129) havia assenyalat que entre els
bemba de Zimbabwe les dones, filles i nétes podien ser
caps tribals. De fet, també Fortes havia observat que entre
els ashanti cada cap de poblat prenia una dona d’una certa
edat que era designada pel consell de notables per a dirigir
la comunitat. En el cas ashanti aquest poder i aquesta autoritat que tenien les dones akan també havia estat confirmat
per Yakan (1995:70), que va comprovar que les dones sempre havien participat en l’estructura política.
Murdock (1945:207) destacava també que entre els
haida de la Colúmbia Britànica «la prefectura s’hereta per
línia materna, tant en la família com en el clan. Els béns, els
privilegis i l’autoritat descendeixen en conjunt al parent més
pròxim —un germà més jove o, si no n’hi ha, el fill major de
la germana de més edat—. La dona hereta la prefectura únicament si no hi ha hereus barons».
Per la seua banda, Claudot (1993:122), que havia analitzat la influència i els poders que històricament havien posseït
les dones tuareg (grup matrilineal) va observar que les dones
Fig. 3. La tia de Dinizulu, “reina” dels zulus en l’última
dècada del segle XIX. Es calcula que com a “preu de la
núvia” o lobolo almenys ascendia a vint vaques. Font:
“Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
intervenien directament en la gestió de les tribus i les faccions.
Claudot (1993:121) assenyalava que l’autonomia femenina tuareg estava garantida, a més, pels seus béns.
Cunnison (1960:297) també havia observat que entre els matrilineals luapula el poder de la muller
del cap era tan clar que assenyalava que podien trencar la comunitat, i Mair (1984:74) també havia
remarcat l’autoritat de les dones enfront dels homes entre els lele (de filiació matrilineal), cosa que Mair
pensava que provocava en els marits una polèmica humiliació.
També remarcant els deures dels marits envers les seues mullers s’havia declarat Colson
(1961:69) en el cas dels tonga: «el marit exerceix disciplina, no obstant això, només quan la seua muller
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
155
[page-n-6]
falla en els seus deures cap a ell. En la resta de les seues activitats, ella actua lliurement». D’altra
banda, Chilver i Kaberry (1969:134) assenyalaven l’existència d’associacions liderades per dones entre
els tonga, punt confirmat per Lebeuf (1960:113).
Per la seua banda, Alpers (1972:178) recordava que encara que la prefectura dels yao no acostumava a recaure en les dones, algunes d’elles eren advertides de la pròxima elecció per tal de conéixer
la seua opinió. Per a Mitchel, encara que habitualment l’autoritat requeia en els homes, hi havia casos
en què eren les dones yao qui ostentaven el poder i el lideratge de la comunitat, per bé que matisava
que si el conflicte a resoldre presentava gravetat hi podia participar el seu germà classificatori.
En el cas dels ohaffia recollit per
Nsugbe (1974:68), s’explicitava l’existència d’una associació de dones, anomenada Ikpirikpe, que funcionava al marge
de la Umuaka, que era l’òrgan polític i
ritual ostentat per homes. Des de l’associació de les dones era possible modificar les decisions preses per l’òrgan masculí mitjançant diferents mecanismes de
pressió (Fig. 4). Per a Nsugbe (1974:68),
els òrgans comunitaris masculí i femení,
Umuaka i la Ikpirikpe, estaven al mateix
nivell. Així, entre els ohaffia hi havia un
repartiment de poder entre els dos
sexes.
Per la seua banda, Holy (1986:210)
considerava que els marges de poder de
les dones en el grup toka (de descenFig. 4. Les dones teda són tan orgulloses com els homes. Si un marit insulta grollerament la seua dona en públic, aquesta pot despullar-se davant els presents i anar-se’n
desdenyosamente. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
dència matrilineal) eren clars, per tal com
la societat tradicional confirmava la centralitat femenina.
Les dones en l’esfera de la religió
La visibilitat de les dones en l’esfera religiosa ha estat menor que la que han obtingut en altres esferes
socials (Fig. 5). En general, els antropòlegs constataren que sí que mantenien certa influència en els
rituals o en la màgia, per bé que en aquells llocs on havia impactat alguna de les religions monoteistes
la seua influència s’havia vist molt limitada.
Així, Lowie (1983:193-194) comprovava que entre els crow, els iroquesos o els pueblo hi
havia dones magues igual que homes mags, ço que li permetia qüestionar que les dones estigue-
156
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-7]
ren realment excloses de les manifestacions religioses: «fins a quin punt aqueixa incapacitat [religiosa] està basada en una peculiaritat innata, fins a quins límits és conseqüència del seu entorn
cultural específic?»
Per la seua banda, Victor Turner (1980:4), estudiós dels ndembu de Zàmbia (matrilineals), destacava que era de les dones «de qui depén la continuïtat social dels poblats» (Fig. 6). Aqueixa preponderància femenina a través del parentiu, que constantment explicitava Turner (1980:23), creia
que «més que qualsevol altre principi de l’organització social, la matrilinealitat confereix ordre i
estructura a la vida social ndembu». Turner (1980:63) explicava com les dones ndembu utilitzaven
el ritual de la pubertat, per tal com aquest «assegura que encara que la matrilinealitat es veja constantment desafiada per altres principis i altres tendències [patrilocalitat, tensions entre sexes, ambdós escenificats davant l’arbre de la
llet], persisteix malgrat ells i triomfa
sobre ells».
C. Geertz (1987:343) assenyalava que per als balinesos «la diferenciació sexual està culturalment
esborrada en extrem, car la major
part de les activitats formals i informals comprenen la participació
d’homes i dones en peu d’igualtat, i
generalment aqueixa activitat s’exerceix en parelles. Des de la religió
fins a la política, l’economia, la vestimenta, Bali és més aviat una
societat unisex, circumstància clarament expressada pels seus usos i
pel seu simbolisme. Fins i tot en
Fig. 5. Algunes sacerdotesses i una avlesi, comediant tocada amb un barret, ballen en la
festa d’unes noces. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores,
S.A., Barcelona.
contextos en què les dones no
representen en realitat un gran paper —la música, la pintura, certes activitats agrícoles—, la seua
absència, que en tot cas és només relativa, és més una qüestió circumstancial que no un fet imposat per la societat».
Entre els ohaffia de Nsugbe (1974:19), nombrosos ritus eren protagonitzats per dones: «hi ha
casos de tradicions entre els ohaffia en els quals el paper de les dones pren rellevància en la fundació de les comunitats i dels llinatges. Aquest fet és conegut i ritualitzat any rere any. En el poble
d’Amuma, per exemple, hi ha un ritu anual en memòria de la fundació del poble. En aquest, el líder
del ritual és una dona».
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
157
[page-n-8]
Les dones en l’esfera econòmica
La participació de les dones en l’esfera econòmica s’ha fet evident en la majoria de les societats. Elles,
juntament amb els homes, han garantit la supervivència del grup amb les nombroses tasques que realitzaven tant en economies de subsistència com en les economies de mercat. Certament, no sempre
han pogut utilitzar els recursos obtinguts segons els seus propis criteris, ni tampoc ha rebut el seu treball el prestigi social que mereixia. No obstant això, és important remarcar algunes de les seues nombroses labors a l’economia del grup i, per descomptat, alguns dels casos en què les seues tasques
van ser reconegudes socialment.
Va ser Polanyi amb la seua classificació de les economies (de la més rudimentària que es basava en la reciprocitat fins a la més complexa basada en l’economia de mercat) qui plantejaria que havia
estat l’Estat i, sobretot, l’impacte de la colonització el que havia generat les diferències de
sexe en nombroses societats, tal com diferents antropòlogues, després de l’impacte
del Feminisme, posarien en relleu (Sacks,
Boserup, Stoler, entre altres).
Per la seua banda, Lowie (1972:61)
havia destacat en els casos iroqués, pueblo i
navaho, que no es podia afirmar que les
dones foren sempre esclaves del treball en
les societats «primitives», perquè deia que «la
distribució de tasques és bastant igualitària».
Per a rebutjar aquests judicis de valor,
Herskovits (1952:75-76) va posar l’exemple de
Fig. 6. Aquestes dones bakalé, a la zona del riu Ngounié, Gabon, han fet una
medicina a força d’escorces d’arbres aromàtics, per a prevenir-se dels esperits dolents que provoquen l’esterilitat de la tribu. Font: “Pueblos de la tierra.
Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
les dones del Dahomei, on va remarcar la
important participació d’aquestes en l’esfera
social i domèstica i, fins i tot, la seua independència econòmica: «les dones, que venen mercaderies al mercat o fan ceràmica o tenen cura
de les hortes, contribueixen a la seua sustentació... (Fig. 7) Com els guanys d’una dona són seus i en pot
disposar, i com les dones, com a comerciants en el mercat, gaudeixen d’una posició econòmica elevada... n’hi ha un nombre apreciable que disposen de mitjans abundants». Per a Herskovits (1937:340) «la
dona és respectada, no sols pels membres del seu propi entorn sinó pels dahomei en general.
Habitualment ella és rica i, segons el nombre de persones que estiguen sota el seu control, poderosa,
mentre que, com qualsevol altre dahomei que pot controlar recursos i persones, manca de prestigi».
També Douglas (1963:52) va remarcar les prebendes que gaudien les dones lele en el marc econòmic, com per exemple la llibertat amb què les dones podien distribuir alguns aliments: «Cada dona
158
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-9]
casada controlava les seues pròpies provisions de gra. Ella podia donar-les com desitjàs». De fet,
Douglas (1963:33) assenyalà l’existència d’una divisió del treball segons sexe entre els lele: «els diferents treballs entre homes i dones els fan dependents els uns dels altres». (Fig. 8)
També Heusch (1980:30) va remarcar els nombrosos treballs que realitzaven les dones tonga: «la
majoria dels treballs agrícoles, com sempre, recauen en les esquenes de les dones».
Terray (1977:129-130) també havia observat que les dones del país kulango i abron, a pesar
d’establir que «existeix innegablement dominació dels homes sobre les dones i explotació del treball
femení», en el seu cas concret «la divisió del treball entre els sexes realitza una distribució de les tasques més equilibrada... Les dones poden vendre, per al seu profit, l’excedent de la seua producció.
Els béns deixats per una dona són heretats per la seua germana uterina, per la seua filla o per la filla
de la seua germana... Les dones, i
en particular les ancianes, són consultades regularment i exerceixen
sobre les decisions una influència
discreta, però considerable. D’altra
banda, els “afers de dones” són dirimits per les dones... En resum, en el
país abron i en el país kulango, les
dones gaudeixen d’una autonomia
relativa, afavorida a més a més per
la regla de residència paral·lela i la
tendència a l’endogàmia de llogaret... També trobem aquesta relativa
autonomia en el pla polític, com es
coneix pel lloc assignat a les reines
en l’organització de l’Estat abron».
Fig. 7. Venda d’escalònies, conegudes localment com sabala, en un mercat d’Angola.
Menyspreat pels homes, el comerç és una tasca exclusiva de les dones. Font:“ Pueblos de
la tierra. Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
Conclusions
La invisibilitat de les dones en les societats ha estat una constant que ha dut nombrosos investigadors
a assenyalar que la subordinació femenina era universal. No obstant això, aquesta afirmació ha de ser
matisada. En primer lloc, perquè, com hem observat, hi ha nombrosos casos etnogràfics que demostren que les dones tenien reconeixement i prestigi social en les seues societats. En segon lloc, perquè
probablement aquestes asseveracions venien esbiaixades per una mirada androcèntrica que havia
arrelat en les teories antropològiques.
Es pot dir que és totalment necessari remarcar que les dones han generat les seues pròpies
estratègies socials per a influir socialment tant en contextos adversos, amb major preponderància masculina, com en contextos propicis, on elles compartien les responsabilitats amb els homes.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
159
[page-n-10]
D’altra banda, l’impacte d’alguns processos androcèntrics ha estat molt negatiu en aquells contextos en què les dones tenien una visibilitat social notable. Aquest és el cas de l’impacte de la colonització, de les religions monoteistes i de la construcció dels Estats-nació en la categorització sexual
dels grups de filiació matrilineal i cognatícia, atés que, en aquests grups, la possibilitat que les dones
ostentassen poder, autoritat i/o lideratge d’òrgans comunitaris juntament amb els homes, va ser menor,
si no rebutjada. Així, la influència de la colonització en els grups de filiació matrilineal es va expressar
en tant que la seua categorització sexual s’establia en termes jeràrquics i desiguals: per exemple, la
resolució de certs conflictes i la mateixa gestió colonial va passar en nombroses ocasions per la interlocució dels colonitzadors (homes) amb uns òrgans comunitaris que podien estar ocupats per dones
(per exemple, el cas ashanti), cosa que d’alguna manera va influir en una masculinització imposada pels
administradors. En referència a l’androcentrisme monoteista, es pot remarcar que diferents investigacions posaren de manifest l’impacte
que va poder tenir aqueix biaix de
gènere en els grups de filiació matrilineal: la visibilitat femenina s’hi veia
minvada a favor de la masculina.
Finalment,
la
construcció
dels
Estats-nació es va edificar sobre una
perspectiva masculina i androcèntrica que també podia significar la pèrdua de visibilitat per part d’un col·lectiu femení que fins llavors havia acaparat
Fig. 8. Els dongo observen una rígida divisió del treball. Les dones tenen al seu càrrec l’elaboració d’objectes de fang cuit. Font: “Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres”.
Salvat Editores, S.A., Barcelona.
poder
i
prestigi
social.
L’impacte d’aquests dos darrers processos es percep amb claredat en
l’illa de Mafia (Tanzània), on Caplan
(1984:42) va comprovar la pèrdua
de poders femenins arran de l’establiment de l’Estat i de l’impacte de la islamització.
En qualsevol cas, la revisió plantejada pretén continuar la labor que nombrosos antropòlegs van
iniciar en el reconeixement del prestigi i la influència que diferents dones han ostentat en els seus respectius contextos socials.
Bibliografia
AAVV: “Pueblos de la tierra.Razas, ritos y costumbres”. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ABU-LUGHOD, Lila (1987): Veiled sentiments. Honor and Poetry in a Beduin Society. American University in Cairo Press, El Cairo.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2000): Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ediciones Bellaterra,
Barcelona.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2003): «La construcción de género en al Antropología Social». Revista de Occidente, febrer, núm. 261, p.
79-95.
160
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-11]
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2005a): Género y Antropología Social. Doble J/ Comunicación Social, Sevilla.
AIXELÀ CABRÉ, Yolanda (2005b): «Parentesco y género en el África subsahariana. La categorización sexual de los grupos matrilineales». Studia Africana, 16, p. 80-89.
ALPERS, Edward A. (1972): «Towards a History of the Expansion of Islam in East Africa: the Matrilineal Peoples of the Southern Interior».
En T. O. Ranger, I. N. Kimambo (eds.): The Historical Study of African Religion. With special reference to East and Central
Africa. Heinemann, Londres / Nairobi / Ibadan, p. 172-201.
ARDENER, Shirley (1978): «Introduction. The Nature of Women in Society». En Ardener (ed.): Defining females: The Nature of Women
in Society. Croom Helm, Londres, p. 9-48.
BOURDIEU, Pierre (1972): Esquisse d’une théorie de la pratique. Librairie Droz, Ginebra.
CAPLAN, Patricia (1984): «Cognatic descent, Islamic law and women’s property on the East African Coast». En Hirschon (ed.): Women
and property. Women as property. St. Martin’s Press, Nova York, p. 23-43.
CLASTRES, Pierre (1981) (1977): «La desgracia del guerrero salvaje». En Clastres: Investigaciones en antropología política. Gedisa,
Barcelona, p. 217-256.
CLAUDOT-HAWAD, Hélène (1993): Les touaregs. Portrait en fragments. Edisud, Aix-en-Provence.
COLSON, Elisabeth (1961): «Plateau Tonga». En D. Schneider y K. Gough (eds.): Matrilineal Kinship. University California Press,
Berkeley / Los Ángeles, p. 36-95.
DOUGLAS, Mary (1963): The Lele of the Kasai. Oxford University Press, Londres.
FIRTH, Raymond (1961) (1938): Tipos humanos. Una introducción a la antropología social. Editorial Universitaria de Buenos Aires,
Buenos Aires.
FORTES, Meyer (1963) (1949): «Time ans social structure: an ashanti case study». En Fortes (ed.) Social Structure Studies presented
to A. R. Radcliffe-Brown. Russell & Russell Inc, Nova York, p. 54-84.
FORTES, Meyer (1975) (1971): «La estructura de los grupos de filiación unilineal». En Dumont: Introducción a dos teorías de la antropología social. Anagrama, Barcelona, p. 170-198.
GEERTZ, Clifford (1987) (1973): La interpretación de las culturas. Gedisa, Barcelona.
GOTTLIEB, Alma (1990): «Rethinking Female Pollution: The Beng Case (Côte d’Ivoire)». En Sanday, R. G. Goodenough (eds.): Beyond
the Second Sex. New Directions in the Anthropology of Gender. University of Pennsylvania Press, Filadèlfia, p. 115-138.
HARRIS, Marvin (1987) (1974): Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza: Madrid.
HERSKOVITS, Melville J. (1937): «A note on ‘women marriage’ in Dahomey». Africa, Londres, v.10, p. 335-341.
HERSKOVITS, Melville J. (1952) (1948): El hombre y sus obras. La ciencia de la antropología cultural. Fondo de Cultural Económica,
Mèxic-Buenos Aires.
HOLY, Ladislav, (1986): Strategies and Norms in a Changing Matrilineal Society. Descent, succession and inheritance among the Toka
of Zambia. Cambridge University Press, Cambridge.
HEUSCH, Luc de (1980): «Heat, Physiology, and Cosmology: Rites de Passage among the Thonga». En I. Karp, Ch. S. Bird, (eds.):
Explorations in African Systems of Thought. Indiana University Press, Bloomington, p. 27-43.
JOURNET, Odile (1985): «Les hyper-mères nónt plus d’enfants. Maternité et ordre social chez les Joola de Basse-Casamance». En
N.C. Mathieu, (ed.) : L’arraisonnement des femmes. Essais en anthropologie des sexes. École des Hautes Études en
Sciences Sociales, París, p. 17-36.
KABERRY, Phyllis (1969): «Witchcraft of the Sun: Incest in Nso». En Douglas y Kaberry (ed.): Man in Africa. Tavistock Publications,
Londres, p. 175-195.
LEBEUF, Annie M. D. (1960): «Le role de la femme dans l’orgaisation politique des sociétés africaines». En Palme (ed.): Femmes
d’Afrique Noire. Mouton & Co, París, p. 93-119.
LOWIE, Robert (1963) (1935): The Crow Indians. University of Nebraska Press, Londres.
LOWIE, Robert (1972) (1920): La sociedad primitiva. Amorrortu editores, Buenos Aires.
LOWIE, Robert (1983) (1952): Religiones primitivas. Alianza, Madrid.
LOWIE, Robert (1984) (1954): Indians of the Plains. University of Nebraska Press, Londres.
MAIR, Lucy (1984) (1969): African Marriage and Social Change. Frank Cass & Co Ltd, Londres.
MURDOCK, George Peter (1945) (1934): Nuestros contemporáneos primitivos. Fondo de Cultura Económica, Mèxic.
NSUGBE, Philip O. (1974): Ohaffia. A Matrilineal Ibo People. Clarendon Press, Oxford.
POEWE, Karla O. (1981): Matrilineal Ideology. Male-Female Dynamics in Luapula, Zambia. Academic Press for the International African
Institute, Londres.
POLANYI, Karl (1976) «El sistema económico como proceso institucionalizado». En Godelier (comp.): Antropología y economía.
Anagrama, Barcelona, p. 155-178.
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
161
[page-n-12]
RALTSON, Caroline, (1988): «Polyandry, ‘pollution’, ‘prostitution’. The problems of eurocentrism and androcentrism in Polynesian studies». En Caine, Grosz i Lepervanche (eds.): Crossing boundaries. Feminisms and the critique of knowledges. Allen & Unwin,
Londres, p. 71-80.
SMEDLEY, Audrey (1980): «The implications of Birom Cicisbeism». Journal of Comparative Family Studies, vol. XI, núm. 3 (número especial), p. 345-358.
TERRAY, Emmanuel (1977) (1975): «Clases y conciencia de clase en el reino abron de Gyaman». En Bloch (comp.): Análisis marxistas
y antropología social. Anagrama, Barcelona, p. 105-162.
TURNER, Victor (1980) (1967): La selva de los símbolos. Siglo XXI, Madrid.
WARREN, Carol A. B. (1988): Gender Issues in Field Research. Sage Publications, Londres.
YAKAN, Mohamad Z. (1999): Almanac of African Peoples & Nations. Transaction Publishers, Londres / New Brunswick.
162
LES DONES EN LA PREHISTÒRIA
[page-n-13]